Si
seguiu El Garatge, tant el podcast com el blog, potser heu notat que
ja fa gairebé dues setmanes que no publiquem nous continguts.
Vacances de Nadal? Potser sí, però forçades.
Resulta
que fa justament això, dues setmanes, l’ordinador des d’on
treballem per a El Garatge va dir prou. En un principi havien de ser
tres dies sense aquesta meravellosa eina, però finalment es va
allargar fins a dues setmanes, aquesta època és nefasta per a
qualsevol tràmit...
Durant
aquests dies m’he adonat de la importància d’aquest element
electrònic a la meva vida, ja no només per a El Garatge, sinó que
també com a eina de consulta, de comunicació, de descobriments... i
fins i tot com a passatemps. Però a la vegada també m’ha anat bé
desconnectar una mica!
Però
ara que ja el torno a tenir m’he de posar al dia! El disc dur
estava fet caldo, em van tornar l’ordinador buit, i ara em toca
recuperar els documents emmagatzemats a dispositius externs, els
programes que faig servir, i refer tot allò que no vaig tenir temps
de guardar al disc extern (!!!!).
Seran un parell de dies, però això
m’ha fet reflexionar sobre tot el que ens ofereix la tecnologia i
com ens hi recolzem.
Ser músic avui és molt diferent de
fa uns anys; molts de nosaltres componem utilitzant l’ordinador, hi
guardem en audio les idees i composicions... i també mostrem la
nostra feina a través seu, mantenim el contacte a les xarxes
socials, en fem publicitat, etcètera... un llarg etcètera!
És fantàstic tenir tantes eines en
una, però potser ens estem oblidant una mica del cara a cara, de
parlar enlloc d’escriure, d’escoltar enlloc de gravar.
Fa un temps al podcast, concretament a
El Garatge#17, vam parlar de l’organització o falta d’organització
que pateixen alguns grups, i recomanàvem la confecció d’un book,
un dossier per a entregar quan el grup tingui la intenció de sortir
de la sala d’assaig. Doncs no me’n vaig adonar, però vaig
focalitzar els consells i propostes a un dossier digital, deixant una
mica de costat la introducció presencial al «mundillo».
Me’n va fer adonar en Jordi
Sugranyes (gràcies Jordi), que de seguida em va escriure per a
donar-me la seva opinió.
Doncs bé, durant aquests dies he
tingut prou temps per a reflexionar sobre el que vaig estar parlant
amb en Jordi. Ell deia que el més important és que el grup es
submergeixi a l’ecosistema musical anant a tants concerts com
pugui, fent amics a les sales, tant de músics com dels amos; i que
era així com es creaven les oportunitats.
És cert que aquesta «tàctica» és
més lenta i necessita més compromís, però també és cert que és
necessària, i segurament més estable. Segueixo pensant que el que
vaig explicar és una bona idea, però reconec que vaig ometre una
part molt important de l’organització dels grups.
En resum, les noves tecnologies són
fantàstiques, però potser no ens hauríem de recolzar tant en
elles, recuperem el cara a cara! Combinem tecnologia i realitat i en
sortirem guanyant!
Què en penseu?
Gràcies per l’espera músics, i que
els reis siguin generosos!!
Bones Marina!! Doncs jo la meva opinió es que el que realment funciona es el cara a cara.. i tema xarxes socials està molt be per tener la info de cada grup al seu abast,, books, enllaços etc...però centralitzar tot o gairebé tot a tema xarxe socials em sembla una animalada de la qual jo personalment dubto molt que serveixi gaire.... i cada cop veig que les xarxes son el reflexe del món d'ara... comoditat i quedar be perque si amb algú o sigui hipocreisa pura i dura... patejarse els llocs o simplement trucant per telefon i xerrant amb una persona es molt més directe i franc ja que qui anirà a un bolo teu es un ésser humà no un ordinador. fer contactes amb musics i els amos es el que funciona però també la manca de temps per fer ho així es un hándicap... Graciess wapos!!! la meva humil opinió
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva opinió Joan!
Elimina