ENTREVISTA: Litus


Avui entrevistem en Litus, músic i actor de Terrassa actualment establert a Madrid, que visita casa seva, entre d’altres coses, per a oferir-nos un concert amb sorpreses a la Nova Jazz Cava en dia 2 dejuny.




Comencem pel començament: Com et vas iniciar en el món de la música?

- Doncs vaig començar amb la música als 12 anys, vaig començar a tocar la guitarra ajudat pel meu pare. Però jo crec que el gust per la música, la fascinació per la música, ve d’abans, quan els meus pares els caps de setmana quedaven amb els amics, i a les sobretaules el meu pare sempre treia la guitarra i començaven a cantar tots. Jo era petit i al·lucinava veient com s’ho passaven de bé, i jo volia passar-m'ho igual de bé!



A part de la guitarra toques més instruments, oi?

- Doncs a part de la guitarra toco el piano, i toco una mica la bateria i el baix. Em sento còmode tant amb la guitarra com amb el piano, però vaig començar tocant la guitarra, o sigui que suposo que la meva manera de tocar més natural em surt a través de la guitarra.



Des dels teus inicis amb «Mutis» fins ara, quina ha estat la teva evolució com a músic?

- Els Mutis van ser la meva escola, va ser una època meravellosa, és una experiència molt bonica muntar un grup en l’adolescència, tant per tot el que aprens musicalment com pel que aprens humanament. Unir persones en un fi comú, que volen arribar a fer una cosa ben feta, junts, el treball en equip... Són coses molt boniques que vaig aprendre en aquella època. I dels Mutis fins ara he viscut moltíssimes coses. Jo crec que, parlant del meu projecte personal, he anat afinant la punteria cada cop una mica més, i coneixent-me molt més a mi mateix, evidentment evolucionant, però també de vegades, més enllà de que cada cop saps més coses, penso que és molt important conèixer-se a un mateix. A través d’aquella arrel que hi havia als Mutis, arribar molt més enllà.



El teu últim treball és «Miércoles 14», com el descriuries musicalment?

- «Miércoles 14» és un disc ambiciós pel que fa a composició, és un disc en el qual vaig voler continuar la línia que vam començar amb «Autoreverse», és a dir, continuar amb aquest soul que ens ha funcionat tant bé aquests anys, on la secció de metalls té molt de pes; però alhora vaig voler obrir una finestra nova cap a coses més arriscades, i també hi ha una part del disc amb un tipus d’harmonies una mica més obscures, on enlloc dels metalls apareix el quartet de corda. El disc és aquesta barreja, una part continuista i una part que s’obre a mons nous.



Normalment els àlbums porten el nom d’un des temes que inclouen, però tu no tens cap tema amb el nom «Miércoles 14», com és això?

- A mi m’agrada fer els discs amb un concepte que m’ajuda a fer de eix entre totes les cançons, entre totes les idees que vaig tenint. D’alguna manera també és una brúixola, els títols em serveixen de brúixola quan estic fent les cançons, per saber si em dirigeixo allà on jo volia, i també per trobar-me quan estic perdut. De vegades també per abandonar aquesta brúixola i llençar-me a coses noves i més arriscades. No hi ha cap cançó que es digui «Miércoles 14», però sí que hi ha un tema, «Hipermetropía», on hi apareix aquest concepte.



A la nota de premsa pel concert del 2 de juny a La Nova Jazz Cava s’anuncia el final d’una etapa, que suposo que indica l’inici d’una altra. Quines diferències notarem en aquesta nova etapa?

- El concert del 2 de juny a la NovaJazz Cava de Terrassa serà molt especial per què d’alguna manera s’acaba una etapa que va començar fa més de cinc anys, quan vaig anar a viure a Madrid i vaig conèixer els músics que m’han acompanyat durant aquest temps. Com comentava abans, en aquell moment vam començar un soul a través de la secció de metalls i a través d’una base rítmica molt potent. El dia dos de juny volem celebrar tot el que ha passat aquests cinc anys i fer un repàs de les cançons més potents, i les que més tenen a veure amb aquest soul i amb aquest punt més «desgarrat» de la meva veu.



Explica’ns una mica la teva experiència a la banda de Paul Carrack.

- L’experiència amb en Paul Carrack va ser meravellosa. Sempre dic que va ser una carambola. Vaig tenir la gran sort de començar gairebé per casualitat en un concert al Palau de la Música de València, per què en Paul Carrack havia de presentar un disc nou allà, i els seus músics no podien anar-hi tocar aquell dia. Es va muntar una banda amb músics d’aquí, i a ell li va agradar tant l’experiència, el toc que li donàvem a les seves cançons, que vam estar cinc anys tocant amb ell. Sempre que feia gires espanyoles anàvem amb ell. Per mi ha estat de les coses més boniques que m’han passat a la meva carrera.



Tinc entès que el teatre és també un punt fort a la teva vida, com influencia el teatre a la teva música, o als teus concerts?

- Doncs sí, ara fa uns anys, en fa tres, o una mica més, em van trucar per fer un musical, després d’aquell me’n va sortir un altre, i després una obra de teatre; i ja tinc dos projectes més pel futur relacionats amb el teatre. La veritat és que n’estic encantat, és una finestra nova que no esperava que s’obrís mai, realment va ser una sorpresa per mi, però m’encanta fer-ho. He descobert que m’agrada molt més del que jo podia esperar, i en els concerts incloc petits matisos del que he anat aprenent en aquesta etapa teatral. Evidentment segueixen sent concerts, però sempre hi ha petites dosis teatrals que es noten en la meva actitud i en petits luxes que em permeto de tant en tant, com incloure sorpreses en els meus concerts. El dos de juny també passarà, però no ho vull explicar per què vull que sigui una sorpresa!



En portes molts de concerts a l’esquena, però, quin és el que no et pots treure del cap?

- Home, ara m’ha vingut al cap aquell concert del que parlava abans. El concert al Palau de la Música amb en Paul Carrack, doncs va ser meravellós. També recordo un concert a Caracas, Venezuela, on hi vaig anar amb l’anterior disc per que va estar sonant a moltes ràdios d’allà, va tenir molt èxit, i recordo el Teatro Nacional de Caracas ple, cantant les meves cançons. És una cosa que no oblidaré mai de la vida. No sé, n’hi ha molts de concerts, i sens dubte molts dels concerts a la Nova Jazz Cava de Terrassa han estat màgics, per què tocar a la teva ciutat, envoltat de la teva gent, i amb la comoditat que m’ofereix la Nova Jazz Cava, doncs és meravellós.



Tens algun ritual abans de sortir a l’escenari?

- Doncs ara ja no ho faig tant, però abans em rentava la cara tres vegades, no sé per què, però havien de ser tres. Últimament m’estic traient rituals de sobre, penso que el que ha de passar per què vagi tot bé és que tu estiguis convençut del que mostraràs al concert, que estiguis segur de tu mateix i que vagis a passar-ho bé, i fora rituals.



Quin és el lloc més estrany on has tocat?

- Recordo un concert en una barca veneciana, a Venècia evidentment, cantant cançons amb una gent que anava conduint la barqueta, és un moment molt curiós de la meva vida.



Has anat canviant d’imatge al llarg de la teva carrera, et quedes amb el bigoti? (a mi m’encanta!)

- Doncs el bigoti sembla que ha vingut per quedar-se. Sí que els estius em permeto un mes sense bigoti, o sense tant bigoti, per què està bé deixar-lo reposar una mica. Però sí que m’agrada molt. El bigoti va partir del primer musical que vaig fer, m’havia de deixar la barba llarga i venia de tocar molt a Cadaqués, i com que m’havia de deixar barba i tenia el cap a Cadaqués, vaig voler fer un petit homenatge a Dalí. Va agradar molt, i el bigoti s’ha quedat aquí.








Moltes gràcies per aquesta entrevista!

- Moltíssimes gràcies a vosaltres, espero que ens veiem el proper 2 de juny a la Nova Jazz Cava, com deia abans serà un concert on li traurem punta a aquest punt soul que hem fet durant aquests anys, on els metalls tindran molt protagonisme, hi haurà sorpreses teatrals que no vull desvetllar, hi haurà convidats especials molt bonics... 

En resum, és un concert que no us podeu perdre!



NOTÍCIES MUSICALS

Anem de festival amb Esmolat Rock!

Dies 19 i 20 de maig a Matadepera




Esmolat Rock és un petit festival de música indie i rock acompanyat d’activitats culturals i de lleure que s’organitza al municipi de Matadepera. És obert a tot el públic, l’entrada és gratuïta, i es situa a l’espai natural del Parc Pep Ventura, un petit parc públic molt proper al nucli urbà però allunyat de sorolls i trànsit .

Aquest any el festival es presenta en dos dies, divendres 19 a partir de les 19h amb concerts a l’Hotel de Matadepera, i dissabte 20 amb activitats al matí, també a l’Hotel, i concerts a partir de les 16.30 al Parc Pep Ventura.

Dos dies per gaudir de bona música i bona companyia!

Consulteu més programació, horaris i tiquets al seu web.



****************

Litus torna a la Nova Jazz Cava

Divendres 2 de juny en un concert que marca el final d'una etapa





Veure un concert de Litus a la Nova Jazz Cava de Terrassa s'ha convertit per molts, en gairebé una tradició. De l'any 2013 fins avui, pràcticament cada any hi ha presentat material nou.

L'artista manifesta que "com a terrassenc és tot un orgull actuar-hi cada any. És un dia de retrobaments i d'intenses emocions però també genera un alt grau d'exigència i punt de risc al directe". Per això, el músic ha preparat un espectacle que inclourà cançons del seu darrer treball, Miércoles 14 (autoeditat, 2015) combinades amb altres cançons que es remunten als inicis de la seva trajectòria. Serà una nit per fer memòria dels "grans èxits" i "dels grans fracassos" dels darrers 5 anys.

Les possibilitats tècniques de la sala permeten que l'espectacle sigui inèdit i irrepetible. Memorables es recorden els concerts de 2014 i 2015 quan per sorpresa va aparèixer el Brossa Quartet de corda sobre el fals sostre de la part posterior de la Nova Jazz Cava i que van acompanyar durant bona part del concert. No sabem, però, què passarà en aquesta ocasió...

Aquest concert marcarà el final d'una etapa iniciada al 2012, moment en què va néixer una banda estable amb una secció de metalls que recolzaven la nova dimensió de les cançons del Litus. Des d'aleshores, la banda ha estat girant ininterrompudament arreu de l'estat espanyol i ho seguirà fent durant els propers mesos.

A partir d'aquest moment s'inicia un petit punt d'inflexió. Un moment per girar el cap i veure el camí fet. Moment també per obrir noves finestres i perquè no, jugar amb nous elements musicals pensant en un proper disc.


****************


Festa Major de Sant Pere.

Música, gastronimia i moltes activitats per a tothom.






La Papallona de Sant Pere i diversos veïns del barri organitzen des de l'any 2013 la Festa Major de Sant Pere.

Del divendres 19 a diumenge 21 de maig hi ha previstos 22 actes dels quals, una gran part s'adrecen als més petits.

Les principals novetats d'aquesta edició són una gimcana familiar, una exhibició de tennis taula amb 6 taules obertes al joc per a tothom i una degustació de menjars típics elaborats per persones de diverses nacionalitats. 

No hi pot faltar tampoc el Festival Sant Pere Sona, que aquest any arriba a la seva catorzena edició amb un cartell de luxe: Roc’n’Bar (Hard rock), ADN (Heavy Metal 80s), i L’Hòstia del Segle (Heavy Metal)




La intenció dels organitzadors és anar alternant els actes de forma que cada any la Festa Major sigui el màxim de diferent a l'anterior. Aquest any, la Festa Major de Sant Pere arriba a la seva 40ª edició amb la satisfacció de ser considerada per molts una de les festes majors de barri més populars, participatives i multitudinàries.


Tots els actes són gratuïts
(excepte la paella del diumenge al migdia).


PODCAST: Natural





El Reggae més cuidat i profund de Tortosa té nom propi: Natural

Format a les terres de l’Ebre l’any 2007 per músics amb una trajectòria prèvia important, i utilitzant una gran varietat d’instruments, Natural ens ofereix la seva música per a transmetre’ns bones vibracions, per a parlar-nos de moments, sentiments i vivències, i per a compartir amb tots nosaltres la seva naturalitat i força.

Amb les seves cançons, interpretades tant en català com en castellà, ens deixen veure la seva protesta pacífica en forma de clam per a construir un món millor, ple d’amor, respecte i justícia. 


El seu àlbum debut, «Natural», auto produït l’any 2013 i que compta amb deu temes, el van poder gravar gràcies el micro mecenatge a través de «Verkami», on van aconseguir quasi un 30% més del que necessitaven gràcies a la feina feta en els seus més de quatre anys de directes, des de Tortosa fins a Andorra. 


El juny de 2015 van presentar el seu nou llarga durada, anomenat «Mentre el foc crema», un àlbum d’onze temes amb una base roots reggae, però que es lliura de les etiquetes estilístiques bevent de diferents gèneres musicals i aplicant gran varietat de ritmes, definint així un so propi, un so Natural. S’aprecia en aquest àlbum una diferència sonora respecte a l’anterior, que aporta encara més qualitat a la seva música. Paral·lelament sortia «Metre el Dub crema», una versió Dub dels vuit primers temes del seu àlbum paral·lel.






Escolta el podcast que els vam dedicar!


CRÍTICA: 13July






13July ens presenta el seu àlbum debut «Keep Rocking». Àlbum que surt uns mesos després de gravar el seu primer EP amb quatre cançons, incloses també en el seu llarga durada. 

Tot i que els membres de la banda es mouen entre els 18 i 20 anys, cal destacar la seva maduresa musical, la cura de les melodies, l’impacte de les seves lletres (amb un anglès ben pronunciat) i l’estabilitat d’una veu trencada amb un ampli registre que dona personalitat al conjunt lleidatà. 

13July ha creat el seu propi estil bevent de diferents gèneres, com el punk, el hard rock o el rock’n’roll. En els seus temes s’enllacen creant obres complexes i treballades, dignes dels grups més emblemàtics del punk rock.

Un dels temes a destacar per mi és Pacific bombs, també inclòs a l’EP. És un dels temes que trobo més complets i treballats. És descriptiu, protesta i potent. Comença amb un efecte sonor de passos d’un exèrcit i es divideix en tres parts diferenciades, però totes dins el gènere punk. La primera, com a introducció, combina parts de guitarres rascades amb parts de veu, baix i bateria, donant unes dinàmiques molt interessants. La segona, més descriptiva, amb les guitarres i la percussió imitant la marxa d’un exèrcit, i la veu de megàfon, enllaça perfectament amb la tercera part, molt més melòdica, divertida i enèrgica. Un tema ben fet, ben interpretat, i a tenir molt en compte!

Un altre tema que m’agradaria destacar és Fighter, un tema punk, sí, però a la vegada molt melòdic i amb una estructura de rock’n’roll molt marcada. És un tema divertit i fàcil d’escoltar, on la veu agafa de vegades un registre molt més greu del que ens té acostumats, al més pur estil Johnny Cash.

Aquests son només dos dels onze temes que componen el disc, que a més a més ens ofereix un bonus track, la versió en acústic del tema O.K., i són els temes que jo destaco, però si us he de ser sincera, el disc sencer es mereix ser escoltat i reconegut, és una revolució de cançons punk i hard rock, amb tocs d’americana, que fan d’aquest àlbum una delicatessen pels amants del gènere. 


Hi ha qui diu que el rock ha mort, jo dic que 13July és aquí per a demostrar-nos que no! 
«Keep Rocking» dude!



CONCERT: Kinsale



Avui, dia de Sant Jordi, Kinsale ha tocat als Vermuts de la Baumann en un concert que ha durat ben bé hora i mitja. Hem pogut sentir alguns temes inclosos en el seu primer EP, Odd Stories & Twisted Minds; algunes versions; i alguns temes nous que estan treballant, i que probablement sortiran al proper àlbum. 


Kinsale és un duet femení format l’any 2012 a Terrassa. Irene Talló i Raquel Muñoz combinen multitud d’instruments (guitarres elèctriques i acústiques, violí, mandolina i bombo) amb les seves veus prodigioses per portar-nos un estil propi que es mou entre el folk i el pop, però que de vegades agafa un to alternatiu molt interessant.


Dels temes antics que han interpretat, destacaria Young Athena, un tema que sempre m’ha agradat per les seves dinàmiques, la melodia i l'harmonia; i Red wine, per la calidesa i suavitat penetrant que desprèn. Ja els havia sentit anteriorment en el seu EP, i us puc dir que, tot i que al disc sonen perfectes, en directe guanyen. I guanyen perquè la interpretació segueix essent excel·lent, i a més a més, es nota la interacció i complicitat entre elles i amb el públic, i es pot veure (a més de sentir) la passió que posen en la seva feina. 


Com ja he dit, les versions han format part del concert també, algunes de cançons molt conegudes, com The sound of silence de Simon & Garfunkel o Feeling Good de Nina Simone; i d’altres de no tant, però totes portades al seu terreny, interpretades com si fossin seves, com ha de ser.


Dels temes nous no us en puc dir els títols, només us puc dir que estic desitjant que surti el segon treball de Kinsale per a sentir-los de nou. Tots. Fins i tot el que dubten en si incloure o no! I és que, si us soc sincera, no pensava fer crònica del concert, hi anava simplement a gaudir-lo, i ho he fet! Per això en sortir he sentit la necessitat de compartir-ho amb vosaltres, perquè ha estat un concert intens, potent i tendre; un concert amb una interpretació excel·lent, un bon so portat per en Marc Ribera i en David Traver, i un públic atent i entregat. 


En resum, he gaudit molt d’aquest Sant Jordi, i part del mèrit el té Kinsale!

ENTREVISTA: Megara


Megara és una banda de Hard Rock de Madrid que està pujant més ràpid que l'escuma! Una barreja del sinistre i cotó fluix amb una estètica brutal i cuidada. Videoclips d’escàndol, amb censura o sense, i amb uns directes difícils d’oblidar.

Visiten Barcelona aquest 21 d’abril per a oferir-nos un concert que pronostiquem que serà la bomba, i és per això que hem volgut fer-los l’entrevista. A part de per que... (Alerta: opinió personal)... m’encanta!

Podeu aconseguir les entrades fet clic aquí! I si les voleu «per la cara», doncs... feu clic a aquest altre aquí!





Por si hay algún despistado... ¿quién es Megara?
Megara es una banda de Fucksia Rock nacida y afincada en Madrid.


Y ahora es cuando nos toca investigar qué es "eso" del Fucksia Rock, ¿verdad? 

Yo clasificaría vuestro sonido dentro del rock duro moderno, pero tenéis fans de estilos muy diferentes, ¿a qué creéis que se debe?
La diferencia plausible en esto es que intentamos llegar básicamente a la gente joven que se mueve por unos estilos musicales muy distintos, desde el metal más bruto y enloquecido como el pop más puro estilo comercial. Nosotros mismos estamos dentro de esa filosofía, la música es música, lo que te gusta es lo que debes hacer y luchar por ello. Posiblemente eso haya influido a la hora de hacer nuestro trabajo y que podamos tener un abanico más grande de posibilidades a los ojos de un posible oyente.


La canción más escuchada de Megara en Spotify y en Youtube es “Vivo de rodillas”, ¿es también vuestro tema preferido?

Si bueno, cada uno de los integrantes tiene una canción “Favorita” dentro del disco, pero Vivo de Rodillas es un tema fuerte, con garra, que funciona muy bien y nos encanta a los cuatro.

En el álbum aparecen bastante las palabras traición y fidelidad, ¿hay algún mensaje general que queráis transmitir con vuestro disco, o son canciones independientes? 
Con este disco nos hemos centrado mucho en los siete pecados capitales, nos atrae mucho la idea del funcionamiento y la respuesta de la persona ante distintos ámbitos de la vida. Cada uno de los temas toca un poco de cada palo, incluso se intercalan entre ellos.

Dejáis entrever entonces que “siete”, el nombre de vuestro álbum, se refiere a los siete pecados capitales... Con cuál de ellos os quedáis?
Cada uno de los miembros tiene su propio pecado que posiblemente le definiría a un porcentaje de la persona, pero creo que las personas tienen todos los pecados recorriendo la sangre en un mismo día, varios a la vez y el preferido de cada uno, porque hay pecados… y pecados.


En Youtube podemos encontrar multitud de covers en acústico de temas muy variados, y vuestro álbum incluye la versión del tema “Wings”, de Birdy. ¿Por qué éste?

Es un tema que funcionó muy bien en ámbitos comerciales y el cual nos pareció muy “Megarizable” es un tema muy atractivo con una potencia increíble. La letra es muy pero que muy pegadiza y al traducirlo al castellano se nos hizo más rico aun el tema. La verdad es que es una de las mejores ideas que hemos tenido a día de hoy.


Habéis tocado un muchos sitios, ¿notáis diferencias entre los públicos de diferentes ciudades? ¿Qué tal es el público de Barcelona?
Hay muchísima diferencia entre los públicos, pero la mayoría son de los más agradecido que nos hemos encontrado, esto es música, no podemos encantarle a todo el mundo, y es normal, pero no sentimos una respuesta negativa general. El público de Barcelona es un poco frio al comienzo de los shows, como cualquier tipo de gente que le están bombardeando continuamente con cosas nuevas y atractivas, pero como hayas caído en gracia... Es uno de los públicos más agradecidos y “Calientes” que te puedes encontrar encima de un escenario. Muy reconfortante ver la respuesta que estamos obteniendo en Barcelona por parte de la gente.


¿Con qué banda del panorama actual os gustaría compartir escenario?
Aquí entramos en varios factores, porque cada uno de los integrantes tiene su banda más que favorita, y más hablando del panorama nacional. Pero apostaríamos por poder compartir escenario con muchas grandes bandas que actualmente están dentro de la escena nacional.


¿Tenéis algún “ritual” antes de los conciertos?
Por dónde empezar… Quitando los preparativos y ceremonias previas personales a la salida de un show nos encanta reunirnos en corro para desearnos suerte antes de la subida a un escenario y pensar y ser conscientes de quienes somos y lo que estamos haciendo para poder dar todo lo posible de nosotros en cada show.


Hace poco publiqué un artículo en éste blog sobre las mujeres y la música, lo titulé “Faltan mujeres en el escenario”. En el artículo remarcaba la falta de mujeres sobretodo en el rock y el metal, ¿creéis que es cierto? Y si es así, ¿a qué creéis que se debe?

Sí que es verdad que es un negocio bastante conquistado por el género masculino, pero hay bastantes mujeres actualmente en el panorama musical por el que se está luchando y conquistando nuevos oídos y corazones.


Hay quien dice que el rock ha muerto… ¿qué contestaríais a eso?
Nunca lo ha estado y nunca lo estará!


¿Para cuando el segundo disco? ¿Seguiréis con el mismo estilo?
Estamos pensando en nuevas ideas y nuevas influencias para poder tener algo concreto por lo que apostar y poder seguir hacia delante con un nuevo trabajo, claro, nos encantaría.


Convencedme para que me salte la boda de mi hermano para ir al concierto.
¿Que más necesitas saber aparte de que será un show repleto de terror, fuerza, energía, espectáculo y unicornios rosas?


Algo que no os haya preguntado y queráis contar?
Simplemente gracias por dedicarnos un ratillo, gracias a toda la gente de Barcelona por su apoyo y que esperamos veros a todos el 21 de abril en la sala Boveda para otra noche de Inferno.


Muchas gracias Megara, y en especial a Pablo por dedicarnos un rato de tu tiempo!!




NOTÍCIES MUSICALS

Batalla de bandes a The Cavern Rock Club!!




The Cavern Rock Club organitza una batalla de bandes de rock al seu local per a promocionar les bandes joves amb temes propis. Els requisits son l'edat, entre 16 i 30 anys (han ampliat, en el cartell posa 25, però son 30!); no tenir cap LP al mercat; i com hem dit, disposar de temes propis.



Es demana una inscripció amb un preu de 40€, que aniran destinats als premis que atorgaran els cinc membres del jurat.

El nombre de bandes que hi pot participar és limitat i va per ordre d’arribada, 
així que afanyeu-vos i no us quedeu fora!!





***********



The Harlock presenta el seu Unplugged






La banda indie folk The Harlock reinterpreta els temes del seu àlbum debut Love*Sex*Hate en format acústic. Els temes son introduïts per petites histories reals relacionades amb cada cançó. 


Àlbum intimista i cuidat, fet com a homenatge al desaparegut Leonard Cohen.





***********



Curs de sonorització de directes



Els Bucs Baumann, amb l’Associació Indirecte, organitzen de nou el curs de sonorització de directes, impartit per Marc Recasens, tècnic de so de Terrassa. Va dirigit a tot aquell qui estigui interessat en millorar els seus coneixements sobre la teoria de so, microfonia, altaveus... en grups reduïts d’un màxim de 6 alumnes, i amb una pràctica de sonorització en un concert en directe que tindrà lloc a La Nova Jazz Cava de Terrassa.


Les inscripcions quedaran tancades el dia 17 d’abril, així que si hi esteu interessats, afanyeu-vos a fer clic a l’enllaç!






***********


Tercer aniversari de La Música Amanseix Les Feres


El blog de management La Música Amanseix les Feres fa tres anys, i ho vol celebrar amb tots nosaltres el dissabte 6 de maig, amb un concert amb Sergi Botswanas i Mig Quart de Segle, a Sant Feliu de Llobregat! 




Moltes felicitats LMALF!!


La Descomunal



Art. Art és una paraula tant bonica com infinita. Com es defineix? Cal? L’art es fa, s’experimenta, es comparteix, creix, s’imagina, es contempla, s’admira, es crea...

Conté mil i una disciplines que juguen a enredar-se, que es deixen tècniques i materials, idees... D’aquesta manera l’art evoluciona.

L’art no és individualista. Un artista pot crear sol, en la seva intimitat, concentrant-se en la seva feina; però duu darrere les seves experiències, la gent que ha conegut. Està envoltat d’imatges, conceptes, sons i colors que, conscientment o no, el seu cervell ha emmagatzemat, i deixa sortir amb comptagotes. I un cop acabada la creació, si és que mai acaba, aquesta serà compartida, a major o menor escala, amb el públic que vulgui admirar-la.




Des del maig de 2014, a Terrassa tenim la sort de comptar amb La Descomunal, una trobada artística que cada dos mesos té lloc a un indret diferent de Terrassa, indret que es dona a conèixer a cada convocatòria. Neix com a iniciativa del BaumannLab, laboratori de creació jove, amb la intenció de crear vincles entre els artistes, posar en comú les seves experiències i incentivar la creació.

La Descomunal és un espai intel·lectual que actua com a moviment artístic de la ciutat. Obren la porta a col·lectius per que proposin nous temes i formats, per que col·laborin, per que organitzin trobades convidant artistes a formar part d’aquest esdeveniment descomunal.

En edicions passades La Descomunal ha explorat branques com el cinema, la música, la il·lustració, la creació tèxtil, la fotografia, la poesia i el collage en maridatge, el teatre... Sempre des d’un punt de vista experimental i educatiu. Combina les activitats amb intercanvi d’idees, presentació de projectes i xerrades didàctiques.


La Descomunal és un oasi artístic i multidisciplinari que es mou i creix, que no deixa fora a ningú
De fet, t’està esperant!




La propera Descomunal és a prop, i és molt llaminera: Per què no? L’art de crear per que sí!

T’hi apuntes?


Des d'aquí volem donar les gràcies a La Descomunal per crear un espai com aquest, per la feina feta, per la il·lusió! I els animem a seguir amb tanta energia i creativitat com ho han fet fins ara! Gràcies!



NOTÍCIES

Lady Witch a Enderrock TV


Avui dijous el grup mallorquí liderat per Mònica López estrena en acústic al programa Enderrock TV d’El Punt Avui TV la cançó “”, inclosa dins el seu disc de debut “A vida o mort” (Mésdemil, 2016).

Lady Witch és una de les bandes en català més prometedores sorgides de les Illes Balears aquest darrer any. Actualment es troben promocionant el disc de debut, i s’han desplaçat fins els estudis d’El Punt Avui TV per enregistrar aquesta cançó en format acústic. Lluís Vivern a la guitarra, Juanjo Tur a l’acordió i Robin Alba al baix acompanyen la cantant i compositora Mònica López.


Al programa, que s’emetrà a les 22.45h, s’hi inclou també una entrevista i la projecció del videoclip de la cançó “Blanca”, produït per Quindrop. Ara estan en preparació del segon, que serà de la cançó que dóna nom al disc, “A vida o mort”.





***************


Navajas de Ockham presenta nou EP

Navajas de Ockham acaba de gravar un nou EP de tres temes, han procurat fer-los sonar tal i com sonarien en directe, cuidant la força i la festivitat, sense oblidar el missatge en les 
lletres. Aquest EP és una presentació, una petita demo del que fan, de qui son i cap a on apunten musicalment, és Navajas de Ockham en pura essència.


Ja podem sentir un dels temes inclosos a aquest nou EP, que serà presentat el mes de maig en un concert gratuït. 






***************


Picnic Jazz Terrassa 2017

Aquest diumenge 26 de març es celebra una nova edició del Picnic Jazz Terrassa en el marc del 36è Festival de Jazz de Terrassa. Tindrà lloc com sempre al parc de Vallparadís, a partir de les 12 del migdia.

A la festa popular del jazz podreu gaudir de música en directe, activitats lúdiques, serveis gastronòmics, fira del disc, artesania i molt bon ambient. Per aquesta edició, el tret de sortida musical a ritme de swing i jazz orquestral amb La Locomotora Negra; la proposta internacional de la jornada amb els bufadors Joe Magnarelli i Perico Sambeat, i les WOM Trio & Sara Pi que apropen el pop i el soul al terreny del jazz. De traca i mocador, la cloenda amb “Jambology” dels incombustibles Los Mambo Jambo.


Us hi esperem!




***************


After Picnic Jazz Show al Bau House


Com cada any, el Bau House s'afageix a la celebració del Festival de Jazz Terrassa, i com ja és tradició organitzen l'After Picnic Jazz Show! Aquest any amb...
THE FUNKENSTEIN TRIO + ROC CALVET

The Funkenstein Trio està format per tres joves músics de Terrassa: Víctor Martínez (guitarra), Joan Humet (baix) i Òscar Jorba (bateria). Tots tres amb molta experiència als escenaris tocant en projectes d'estils tan diferents com el rock, el jazz, el mestissatge o la cançó d'autor. El trio treballa principalment la improvisació i el groove a partir d'un so elèctric, enèrgic i dinàmic.

De tant en tant els hi agrada convidar un quart membre. En aquesta ocasió els acompanyarà a la veu i la guitarra en Roc Calvet, un dels millors músics de Terrassa. Ens oferiran un repertori únic de funk, rock i soul que no deixarà indiferent a ningú.


També us hi esperem!




***************

OPINIÓ DEL CONVIDAT: Imma Janot

Ja em perdonareu, però no sé com presentar "l'opinió del convidat" d'avui. Ho intento:

L'Imma Janot ens ha fet arribar aquest escrit, potser alguns ja l'haureu llegit a facebook. M'he quedat de pedra, sense paraules, emocionada! Parla de músics, de mi, de tu, de tots!! Per mi portar Músics del Vallès i fer El Garatge és un plaer, ho faig pensant en tots vosaltres, però també ho faig per mi, per que m'agrada. I rebre de sobte una descripció tant emotiva com aquesta, doncs...em deixar realment sense paraules! Llegiu, llegiu...

Gràcies Imma!!




Fa#, sib, un acord, un pentagrama, l'escala de blues, la clau de sol, un faristol, una partitura, una sincopa, els tresets,les pentatòniques, un retardando, un arquet, les semicorxeres, una veu, el calderó, una pua, un micro, unes baquetes, una canya, la clau de fa, un pedal, un silenci, l'anacrusa, una harmònica, un arpegi, un glissando, un diatònic, un afinador, el 442, un bolo, un projecte, una gravació...


Si! Qualsevol d'aquestes paraules ha fet que ens trobem gairebé cada dia per desitjar-nos el millor. Als inicis hi havia un angel asexuat que movia els fils de la intriga, la curiositat, el riure perquè si i les ganes de saber. Amb el temps les persones van i vénen, algunes són diàries, altres esporàdiques, o altres tafaneres i voyeurs. Aquí tot és permès! Tenim els bon dia músics, així per començar, al qual es van afegint els bon dianit, els girats, els pm, els esqüets però fidels, els dels bon dia companys, els que es lleven tard, els bon dia penya, els que ho pensen però no gosen, els riures de mig matí, el buscar brega per somriure, el sentir-se feliç perquè algú té un bolo, el voler escoltar la pista que algú proposa, la informació de concerts i tenim una Marina.., com elles, no n'hi ha dues!



Aquí ens trobem els professionals i els amateurs, els que sou grans músics i els aprenents, els que viviu de la música i els que la música ens fa viure, els vents, les cordes, la percussió, els tècnics, les veus. Aqui tothom és benvingut i tothom hi te cabuda.

I per acabar-ho d'adobar tenim el garatge, el colofó seriós, acurat i amb contingut de tota aquesta moguda. 

Gràcies músics del vallès per fer-ho possible! Ens trobem en partitures!




NOTÍCIES MUSICALS

Arriba el segon disc de Rock Kills!

"Treu la Bèstia" és el nom del segon disc dels Olotins Rock Kills, un disc fet amb calma i passió, amb el seu característic estil punk rock, i aquesta vegada amb crítica social inclosa!


   



************

Crim celebra el seu concert número 100!


Divendres 24 de març Crim us espera a Incíviczone de Sant Feliu de Codines per celebrar el seu concert número 100! Per a la ocasió preparen una samarreta (edició limitada), i també la gravació del concert i el seu públic per a fer el seu primer video clip! No hi falteu!






************



Giant Rev està de gira!

Els barcelonins Giant Rev estan de gira per a presentar el seu disc homònim. Es passejaran per Madrid, Tarragona i Barcelona oferint el seu rock elèctric combinat amb d'altres estils. Gian Rev atrapa tant als seguidors del rock clàssic, com als més moderns.




************


Clementina presenta el seu primer disc!

Una trobada casual a la línia blava del metro de Barcelona va ser l'inici d'aquest duet catalanomexicà: Clementina. Van treure el primer senzill l'octubre passat i ara, després d'una exitosa campanya de micromecenatge, presenten el seu primer disc: Darrere del vent!





************