PODCAST: El Garatge#16 - La Flor del Otrö

La Flor del Otrö és un projecte que neix la primavera de 2013 als carrers de Terrassa.

Autodenominen el seu estil com a fusió tropical, i és realment una fusió d’estils, un mestissatge artístic sense complexes ni tabús que no us deixarà indiferents.

Mabel Flores, al capdavant del projecte, crea la seva pròpia música des de 2007, i és el maig de 2013 quan s’uneix a Aleix Costa, Àlex Sànchez, i Pau Centelles, per a donar forma al projecte.

L’amistat que uneix als membres de La Flor del Otrö i els seus ideals en comú van fer que la unió persistís, i es fes efectiva per treballar junts per fer del seu art i la seva fusió d’estils una eina de lluita contra un sistema injust que es manifesta agressiu contra la societat en general, i contra les persones en particular.

Aquesta lluita artística i pacífica la posen en marxa destacant els valors de l’amistat, de l’amor i de l’alegria, i buscant en els racons del dia a dia espurnes de felicitat per a encendre la passió.

Menys d’un any després d’iniciar el seu projecte, La Flor del Otrö va veure com el que havia sembrat donava fruit, experimentant el que ells denominen «subidón» a nivell local, omplint sales, terrasses, bars, carrers i festes majors; regalant concerts, i fent ballar a petits i grans.

Amb ganes de pol·linitzar en els paisatges més propers, i des de la humilitat que els va unir, el 2014 La Flor del Otrö va gravar el seu primer EP, autoeditat, que els va sevir per a seguir donant-se a conèixer. 

El 2015 aposten per un nou EP, gravat a estudi i masteritzat, amb la intenció de brollar a l’infinit panorama musical, i per a acabar de definir la seva pròpia identitat. L’any passat ens oferien el videoclip oficial del tema Libre, inclòs al seu EP Utopïa.

Avui, tres anys després del seu naixement, i amb més de 60 concerts a l’esquena, ens presenten el seu nou single, «Señora» que pretén ser una crida a la revolució de les senyores que han estat servint des de les presons subtils de les cuines, i una crítica al sistema patriarcal; enviant un missatge encoratjador, ple d’empatia i esperança, animant a trencar amb les cadenes que històricament hem carregat.

Amb les col·laboracions de Itaca Band, Doctor Prats i La Bambula, aquest single posa punt i apart a la seva trajectòria, iniciant una nova etapa marcada per la professionalització de la banda, i encapçalada pel seu primer disc, produït per David Rossell, que sortirà a la llum la primavera d’aquest any 2017.

L'octubre de 2016, amb tota la il·lusió, El Garatge podcast li dedicava un programa. 

Escolta el programa!

A El Garatge davui explicarem una mica què és i com funciona el Crowdfunding.

Coneixerem també el grup de fusió La Flor del Otrö, sentint dues de les cançons incloses en el seu EP Utopïa.

I per últim sentirem El Cover de la Setmana, avui amb Maria Jacobs, que repeteix amb un cover de Lax'n'Busto.

La Flor del Otrö a Facebook

La Flor del Otrö a Youtube

OPINIÓ: El crowdfunding

Segur que ja sabeu què és el crowdfunding, però inclús si no ho sabeu, segur que us sona moltíssim!

Doncs bé, el crowdfunding és un model de finançament participatiu, en el qual els creadors d’un projecte ofereixen al públic la possibilitat de participar econòmicament dins d’un període de temps determinat.

Es pot participar a diferents nivells, és a dir, no hi ha una sola quantitat a aportar, sinó que es donen diferents opcions, aptes per a gairebé totes les butxaques. I a canvi d’aquesta aportació s’ofereixen una sèrie de recompenses.

Per a posar un exemple, diríem que tenim un grup que vol gravar un cd, i necessita 2000 euros per a portar-ho a terme. Aquest grup podria donar cinc opcions de participació, que serien per exemple: 5€, 10€, 20€, 50€ o 100€. El mecenes triaria una de les opcions, i rebria a canvi una compensació, que aniria des del codi de descàrrega del disc (per a l’aportació de 5€), fins a rebre el cd físic, un lot de marxandatge i dues entrades per al concert de presentació (100€). Per dir-ho d’una altra manera, és comprar el disc, o tot el que s’ofereix, per avançat.

Com hem dit és només un exemple, però crec que està bastant acotat a la realitat.

I què ha de fer un grup si vol utilitzar aquesta eina per a subvencionar-se?

Doncs s’ha de posar en contacte amb qualsevol de les plataformes que hi ha avui en dia per a dur a terme aquest model de finançament, el crowdfunding.

Això si, abans del contacte convé investigar una miqueta què ens ofereix cada plataforma, per què segurament seran ofertes similars, però pot ser que una ens convingui més que una altra. Us animo a que us poseu en contacte amb grups que ja ho hagin fet per què us expliquin la seva experiència.

Un cop triada la plataforma i començat el procés, hem de crear en el públic les ganes de participar en el nostre projecte. I això es fa mostrant la nostra feina a tants llocs com puguem, adjuntant l’enllaç de participació; i fent-lo el més atractiu possible, ja no només el producte en sí, sinó tenint en compte les recompenses que oferim a canvi.

Per fer-vos aquesta explicació ens hem ajudat d’un web que es diu Musicalizza, on també ens expliquen cinc conceptes que hem de tenir en compte. Bàsicament i resumint, seria que el crowdfunding no és màgia, que un s’ha de moure moltíssim i que s’ha de posar molt d’esforç en el projecte. Aconsellen també que siguis original, transparent, i generós amb els mecenes.

De la mateixa pàgina hem extret també els errors més comuns que cometen els grups que fan ús del crowdfunding. El primer seria la falta de seguretat, és a dir, preguntar-se si val la pena participar en el nostre projecte. Hi ha molta gent que pensa que si el crowdfunding no funciona és per què li falten «fans», i això podria ser enganyar-se a un mateix. I us diré per que. Si nosaltres som capaços de convèncer a la família, als amics i als coneguts, que potser aquests últims són els més difícils de convèncer, tots aquests creuran en el nostre projecte i ho transmetran al seus amics, familiars i coneguts amb el mateix entusiasme que ho hem fet nosaltres. D’altra banda, si nosaltres mateixos no hem estat capaços de fer-ho, segurament ells tampoc.

Això pot passar per què el projecte no està ben entès pel grup mateix, és a dir que no hi ha un pla de màrqueting darrere, o per què potser l’entusiasme que teníeu en un inici s’ha anat esgotant per la feina que comporta, i us heu acabat desanimant.

Un altre error seria escollir un objectiu de finançament massa alt per al públic a qui pots arribar. Heu de tenir en compte que si no s’arriba a l’objectiu representa que no podreu portar a terme el projecte, i per tant s’anul·len les donacions i us quedeu a zero. D’altra banda, si recapteu per sobre de l’objectiu, rebreu tota la quantitat, restant és clar el percentatge pactat amb la plataforma.

Seguiria a aquests errors, el fracàs en la feina diària, és a dir, pensar que un cop has llançat el crowdfunding ja està tot fet i ara només queda esperar i rebre. Això no és així, s’ha de fer molta publicitat, s’ha d’estar pendent de les xarxes socials, de qualsevol pregunta que et puguin fer, d’incentivar la comunicació amb el públic de les xarxes, contestar comentaris, etc...

Un altre error és donar-se per vençut massa ràpid, segons comenten al web que us he citat abans, moltes vegades s’activa moltíssim el mecenatge durant l'última setmana de crowdfunding, que com hem dit, dura un temps determinat. Això vol dir que s’ha de mantenir la calma, s’ha de seguir treballant, i fer-ho fins l’últim moment, per què si hem posat una data límit, vol dir que hi ha temps fins llavors.

Per últim, un error freqüent és oferir recompenses equivocades. Hauríem de fer servir l’empatia, pensar com ens prendríem les recompenses si fóssim nosaltres els qui volguéssim invertir en el projecte. Les recompenses han d’estar a l’alçada de la participació. Recordem que és una compra per avançat, que no estem demanant almoina.

Espero que us hagi servit una miqueta aquest article, o si més no que us hagi resultat curiós. He intentat fer un resum de les coses més importants que s’han de saber si es vol utilitzar el crowdfunding, però si en teniu d’altres, o voleu explicar-nos la vostra experiència, aquí sota teniu l’apartat de comentaris per a fer-ho!

Recordeu també que podeu participar al blog d’altres maneres, feu un cop d’ull a Participa!

ENTREVISTA: David Bitter

Avui tenim el plaer d’entrevistar a David Delgado, més conegut com a David Bitter, que des de Granollers ens recorda el seu disc «Casualitats», segon treball en solitari després d’estar deu anys en formació amb «No Badis!!!». Ja esperem el tercer!! 

Hola David! Digues, com vas començar en el món de la música?

Ja fa molts anys... de fet a casa sempre s’havia escoltat música, el meu pare era un melòman, li agrada molt Elvis i els Beatles, i suposo que això et va quedant a dins. Als quinze o setze anys ja vaig començar a fer el meu primer intent de grup, que es deia «Els Beach Nois». Més tard que vam muntar un grup amb uns amics, sobre l’any 92, ens dèiem «Snaks» i vam fer uns quants concerts. Després ja vaig estar amb el «No Badis!!!», vam estar onze anys actius i vam fer bastantes coses.

Sabem que no son pocs els instruments que toques, ens pots dir quins?

Doncs... el meu instrument és la guitarra, guitarra i veu sobretot, però per a gravar els discos he tocat el baix, teclats, piano, bateria... una mica de tot! Res bé, però una mica de tot!

I el teu nom artístic, Bitter, d’on ve?

És un joc de paraules, tot ve d’un company de feina que em canviava el nom, i un dia em va dir Davitter, i quan buscava nom per al meu projecte en solitari després de «No Badis!!!», un dia pensant doncs se’m va acudir Davitter...Bitter, i al final em vaig quedar amb Bitter, tot i que tothom em coneix com a David Bitter, i crec que a partir d’ara serà així.

I quines influències creus que tens a l’hora de crear la teva música?

La veritat és que de la música que he escoltat aquests últims anys, voluntàriament diguem-ne, les influències no es veuen gaire reflectides en la meva música. A mi m’agrada Red Hot Chili Peppers, Jimmy Hendrix, els Rolling, els Beatles... però quan vaig començar a fer música sol va ser amb una guitarra acústica i suposo que van començar a sortir coses que havia anat escoltant des de petit. Surten influències més com de Bob Dylan, més folk... acústic... com podria ser el primer disc de Duncan Dhu, o Mikel Erentxun, com a sonoritat, no per la veu.

Ara una pregunta d’interès personal, però que segur que interessa també als nostres lectors: David Bitter, com compons les teves cançons?

Com componc les cançons..? Doncs depèn! De vegades em ve la lletra i després busco la música, o de vegades tinc una música i li acabo posant lletra. I de vegades, que és la que m’agrada més, de vegades flueix tot junt, música i lletra, és la millor, però passa menys.

Amb tants concerts a l’esquena, ens podries dir quin ha estat el millor per tu?

Amb els «No Badis!!!» en tinc uns quants de preferits! Vam tocar amb en Gerard Quintana, per exemple, amb els Dusminguet, amb Obrint pas... vam ser teloners de bastants grups, i això fa que vingui molta gent, i t’ho passes bé.

Recordo també cap a l’any 94, amb els «Snaks», que vam tocar davant de 3000 persones, al que era el Rockallerona, un festival vallesà que ja no es fa... 

I tu en solitari?

Doncs jo sol recordo un concert a Cervera. Hi anava una mica amb la incognita de què em trobaria, és un lloc on no em coneix ningú... I a l’entrada del bar on havia de tocar hi havia tot de cartells de Barricada i de grups heavy, i vaig pensar: jo vinc amb una guitarra acústica, què passarà aquí..? I finalment la gent va connectar moltíssim amb mi, i va ser una passada, la veritat és que el recordo com un dels millors que he fet jo sol.

Alguna altra anècdota?

Doncs amb el grup bastantes... ens havíem quedat tirats a la carretera, algun dia havíem arribat mitja hora més tard de l’hora que havíem de tocar... I recordo també un dia a Bellver de Cerdanya, que vam acabar el concert i ens vam adonar que ens havien robat els micros dels amplificadors. Estàvem tocant a pèl i ningú se’n va adonar fins a l’hora de recollir.

Si poguessis triar qualsevol lloc del món on anar a tocar, on aniries?

Mmm... Doncs suposo que per l’edat que tinc, per la música que faig, i per les perspectives tal i com està el pati... amb omplir un Sant Jordi jo crec que ja en tindria prou, no cal marxar gaire lluny.

D’altres interessos a part de la música?

La música ocupa gran part de la meva vida. Sóc metre de música en una escola, fer cançons i tocar és del que més m’agrada... Però també m’agrada estar amb els meus fills i gaudir dels petits moments, d’aquells sopars en bona companyia...ja sabeu.

Tindrem nou disc aviat?

Bé, de l’ultim disc, el segon, ja farà uns dos anys, i sí, estic preparant el tercer, rebreu notícies meves!

Moltes gràcies David per aquesta entrevista!

Gràcies a vosaltres! I ja sabeu, si podeu, veniu a algun concert! Segur que ens ho passarem molt bé!

Us deixo ara l'enllaç per a escoltar el seu segon disc: Casualitats, també l'enllaç per a escoltar el podcast, i el seu Facebook per si el voleu seguir i estar informats dels seus moviments!

David Bitter presenta: Casualitats

Escolta el programa!

Facebook David Bitter

PODCAST: El Garatge#14 - Catfolkin

Diuen les llegendes que un polsim de flauta travessera amb una mica de fusta de violí, un acordió amb olor de vell i set bandarres amb ganes de gresca, van engendrar en un indret desconegut del Baix Vallès la banda Catfolkin. 

D’ençà que van hissar veles ara fa dos anys, els Catfolkin han passat per innumerables concerts allà on hi hagués un mínim racó per omplir amb la seva música, la seva màgia, la seva alegria i sobretot, amb tota la gresca i festa possible! 

Amb cançons impregnades del més pur folk tavernari irlandès barrejat amb una bona guarnició de cultura popular catalana, la banda i el seu directe suposa una combinació tal que fa que automàticament hom no pugui parar de picar de mans i donar cops de peu a terra, tot cantant les seves enganxoses tornades. 

I el millor de tot això? Que està a l’abast de tothom! Ja sigui en un bar, en una terrassa, en un balcó, en un terrat, en una plaça, o en un escenari espectacular, Catfolkin dóna tota la seva energia per a què aquell espai s’ompli de bon folk i festa! 

El setembre de 2016 van presentar el seu primer disc «Toquem fusta», un disc amb onze temes plens d’energia positiva, de festa, i de ritmes trepidants que et forçaran a aixecar el cul de la cadira i a ballar com mai! 

I el passat 26 de novembre, 2016, van ser proclamats millor banda en català al Concurs de Músics de Badalona, arribant a la final del concurs general!

A més a més de ser protagonistes de El Garatge#14, Catfolkin ha estat present en d’altres mitjans de comunicació, com l’article que li va dedicar la revista Enderrock, gràcies a ser proclamat «Toquem fusta» dics del dia a Sons de la Mediterrània, o la crònica a càrrec de La Música Amanseix les Feres; no paren! Fins i tot surten a la Wikipedia!!

Encara no han dit ben bé el què, però per aquest 2017 s’esperen novetats! 

Estigueu atents i recordeu:

SI HI HA RES QUE NO ET DEIXA EN PAU CRIDA AMB NOSALTRES: CATFOLKIN!

Per a estar al dia, podeu seguir-los a Facebook, a Twitter i a Youtube! I no us oblideu de visitar la seva pàgina web!

Escolta el programa

En El Garatge d'avui explicarem com ens pot ajudar la organització Creative Commons a gestionar la manera com volem compartir la nostra música.

També coneixerem al grup Catfolkin, banda que assegura la gresca i l'alegria mitjançant el folk en català!

I per últim sentirem el cover de la setmana, avui funky pur a càrrec de Mr. Keaton. 

OPINIÓ: Creative Commons

Avui en dia, la manera com es ven la música, com es comparteix, i també com s’escolta, és ben diferent a la de no fa tants anys. Poc a poc van canviant les coses, però en aquest cas han canviat molt ràpidament, i potser no tothom ha tingut temps d’adaptar-se a la nova manera de fer.

Recordo aquell temps on per a conèixer nous grups havies d’escoltar la ràdio, demanar-los als amics i fiar-te del seu criteri, o simplement, arriscar-te a comprar discs i cassets a la botiga sense haver-los sentit abans. I moltes vegades et compraves el disc sencer havent sentit només una de les seves cançons. Algú, potser els més joves, pot pensar que això és de bojos, però realment era així.

Per mi, com a consumidora, l’evolució que ha patit la indústria musical és molt positiva, però sé que hi ha gent que enyora les èpoques passades. I no només per romanticisme, hi ha qui ha perdut molt en aquests canvis.

Així com els oients hem canviat la manera de consumir, els músics i la indústria també han hagut de canviar en alguns dels seus aspectes, quasi de manera forçada.

Per exemple, al paràgraf anterior he anomenat músics i indústria per separat, i no fa tant que aquests dos conceptes anaven en un pack. El músic necessitava la indústria tant com la indústria necessitava el músic. En canvi avui en dia, un músic pot tirar endavant ell sol, sense el recolzament que abans era imprescindible.

Això ha fet que ara els músics tinguin el poder de decidir com es pot compartir la seva música, ja que no hi ha ningú que els exigeixi resultats ni beneficis. A part d’ells mateixos, és clar, i sembla mentida, però de vegades pot arribar a ser pitjor.

I degut a això ara ens trobem amb una problemàtica: com podem donar al públic el permís per a fer servir la nostra música, i alhora deixar clares les condicions que s’han de complir?

Doncs aquí apareix l’organització Creative Commons, que ens ofereix gratuïtament uns models de llicència, o contractes, per tal que l’autor pugui comunicar amb claredat com es pot fer servir la seva obra.

Hem de dir també que aquestes llicències no substitueixen els drets d’autor, sinó que es recolzen en ells per a permetre la modificació dels termes i condicions d’ús de l’obra de la manera que l’autor cregui convenient.

Les llicències de què hem parlat es creen combinant quatre condicions. D’aquesta manera, en surten 6 models, entre els quals hem d’escollir el que més s’ajusta a la nostra idea. Aquestes condicions són:

1. Atribució: Quan una llicència conté aquesta condició vol dir que quan es fa servir, s’ha de fer referència a l’autor de l’obra.

2. Compartir igual: Aquesta llicència permet obres derivades, però s’han de compartir sota la mateixa llicència.

3. No comercial: No es permet l’ús amb finalitat comercial.

4. No derivades: No permet modificar l’obra de cap manera.

Com hem dit, aquestes quatre condicions es combinen formant els sis models de llicència, uns més restrictius que d’altres, però que permeten comunicar clarament l’ús que en pot fer el públic en general.

I ara potser us pregunteu: què m’aporta a mi compartir la meva música sense benefici econòmic?

Doncs bé, per un costat, heu de saber que hi ha plataformes digitals que s’encarreguen de recopilar la música sota aquesta llicència en bases de dades públiques, i per l’altre costat, això mateix pot fer que qualsevol persona de qualsevol lloc del món la pugui sentir i fer servir. Això us donaria publicitat, i permetria que encara més persones escoltessin la vostra feina.

I ja sabeu, podeu tenir feta una obra d’art, 

que si no l’escolta ningú és com si no existís.

PODCAST: El Garatge#13 - Mig quart de segle

Mig quart de segle està format per l’Oriol, l’Àlex , el Joan i el Xavi. 

Els quatre formem un grup de pop-folk en català que va néixer a principis d’estiu del 2013. Tots es van conèixer estudiant però el que va fer que ens trobéssim va ser la música. Els quatre han rebut una formació musical clàssica al conservatori, però les seves inquietuds musicals se n’anaven de les cinc línies del pentagrama. És per aquest motiu que en un moment determinat ens vam embarcar en aquest projecte.

Es senten realment còmodes en un registre més aviat acústic i és per això que opten per un

conjunt format per: guitarra acústica, teclat, saxòfon i bateria, complementant tots aquests

instruments amb les seves quatre veus. Les seves lletres relaten històries amb missatge de rerefons, no són tan sols un conjunt de paraules ben sonants i rimades, sinó que cadascuna d’elles té un perquè. Així doncs les seves cançons no tendeixen a un ambient de festa major on la gent salta i balla; més aviat creen un ambient atent i receptiu per part del públic.

Tenen un bagatge dalt de l’escenari en contextos ben variats: des de bars musicals de

Barcelona, fins a la Acampada Jove, passant per concursos de grups joves emergents i festes majors i universitàries. Dins del seu currículum incloen el primer lloc en el concurs BarnaSO que ens va permetre tocar a l’Acampada Jove , finalistes del concurs BigCastLive i guanyadors com a millor grup animador de la Zurich Marató de Barcelona.

A inicis d’aquest any 2015 es van tancar a l’estudi per a gravar el seu primer treball:

«Elisabeth». 

Aquest àlbum conté una selecció de deu temes que representen la seva primera etapa i una primera temptativa per trobar el seu estil com a grup. A partir d’aquí segueixen treballant dia a dia perfilant la seva essència creant noves cançons per enriquir el repertori.

Escolta el programa

Avui a El Garatge farem una recomanació cinematogràfica per si les pluges tornen a deixar-nos sense activitats de cap de setmana.

També coneixerem al grup de pop-folk Mig quart de segle, el qual vam poder sentir al Mercat de Música Viva de Vic 2016.

Per acabar, com sempre, tindrem el cover de la setmana amb Black Coffee.

OPINIÓ: Cara a cara

Si seguiu El Garatge, tant el podcast com el blog, potser heu notat que ja fa gairebé dues setmanes que no publiquem nous continguts. Vacances de Nadal? Potser sí, però forçades.

Resulta que fa justament això, dues setmanes, l’ordinador des d’on treballem per a El Garatge va dir prou. En un principi havien de ser tres dies sense aquesta meravellosa eina, però finalment es va allargar fins a dues setmanes, aquesta època és nefasta per a qualsevol tràmit...

Durant aquests dies m’he adonat de la importància d’aquest element electrònic a la meva vida, ja no només per a El Garatge, sinó que també com a eina de consulta, de comunicació, de descobriments... i fins i tot com a passatemps. Però a la vegada també m’ha anat bé desconnectar una mica!

Però ara que ja el torno a tenir m’he de posar al dia! El disc dur estava fet caldo, em van tornar l’ordinador buit, i ara em toca recuperar els documents emmagatzemats a dispositius externs, els programes que faig servir, i refer tot allò que no vaig tenir temps de guardar al disc extern (!!!!).

Seran un parell de dies, però això m’ha fet reflexionar sobre tot el que ens ofereix la tecnologia i com ens hi recolzem.

Ser músic avui és molt diferent de fa uns anys; molts de nosaltres componem utilitzant l’ordinador, hi guardem en audio les idees i composicions... i també mostrem la nostra feina a través seu, mantenim el contacte a les xarxes socials, en fem publicitat, etcètera... un llarg etcètera!

És fantàstic tenir tantes eines en una, però potser ens estem oblidant una mica del cara a cara, de parlar enlloc d’escriure, d’escoltar enlloc de gravar.

Fa un temps al podcast, concretament a El Garatge#17, vam parlar de l’organització o falta d’organització que pateixen alguns grups, i recomanàvem la confecció d’un book, un dossier per a entregar quan el grup tingui la intenció de sortir de la sala d’assaig. Doncs no me’n vaig adonar, però vaig focalitzar els consells i propostes a un dossier digital, deixant una mica de costat la introducció presencial al «mundillo».

Me’n va fer adonar en Jordi Sugranyes (gràcies Jordi), que de seguida em va escriure per a donar-me la seva opinió.

Doncs bé, durant aquests dies he tingut prou temps per a reflexionar sobre el que vaig estar parlant amb en Jordi. Ell deia que el més important és que el grup es submergeixi a l’ecosistema musical anant a tants concerts com pugui, fent amics a les sales, tant de músics com dels amos; i que era així com es creaven les oportunitats.

És cert que aquesta «tàctica» és més lenta i necessita més compromís, però també és cert que és necessària, i segurament més estable. Segueixo pensant que el que vaig explicar és una bona idea, però reconec que vaig ometre una part molt important de l’organització dels grups.

En resum, les noves tecnologies són fantàstiques, però potser no ens hauríem de recolzar tant en elles, recuperem el cara a cara! Combinem tecnologia i realitat i en sortirem guanyant!

Què en penseu?

Gràcies per l’espera músics, i que els reis siguin generosos!!