PODCAST: Natural





El Reggae més cuidat i profund de Tortosa té nom propi: Natural

Format a les terres de l’Ebre l’any 2007 per músics amb una trajectòria prèvia important, i utilitzant una gran varietat d’instruments, Natural ens ofereix la seva música per a transmetre’ns bones vibracions, per a parlar-nos de moments, sentiments i vivències, i per a compartir amb tots nosaltres la seva naturalitat i força.

Amb les seves cançons, interpretades tant en català com en castellà, ens deixen veure la seva protesta pacífica en forma de clam per a construir un món millor, ple d’amor, respecte i justícia. 


El seu àlbum debut, «Natural», auto produït l’any 2013 i que compta amb deu temes, el van poder gravar gràcies el micro mecenatge a través de «Verkami», on van aconseguir quasi un 30% més del que necessitaven gràcies a la feina feta en els seus més de quatre anys de directes, des de Tortosa fins a Andorra. 


El juny de 2015 van presentar el seu nou llarga durada, anomenat «Mentre el foc crema», un àlbum d’onze temes amb una base roots reggae, però que es lliura de les etiquetes estilístiques bevent de diferents gèneres musicals i aplicant gran varietat de ritmes, definint així un so propi, un so Natural. S’aprecia en aquest àlbum una diferència sonora respecte a l’anterior, que aporta encara més qualitat a la seva música. Paral·lelament sortia «Metre el Dub crema», una versió Dub dels vuit primers temes del seu àlbum paral·lel.






Escolta el podcast que els vam dedicar!


CRÍTICA: 13July






13July ens presenta el seu àlbum debut «Keep Rocking». Àlbum que surt uns mesos després de gravar el seu primer EP amb quatre cançons, incloses també en el seu llarga durada. 

Tot i que els membres de la banda es mouen entre els 18 i 20 anys, cal destacar la seva maduresa musical, la cura de les melodies, l’impacte de les seves lletres (amb un anglès ben pronunciat) i l’estabilitat d’una veu trencada amb un ampli registre que dona personalitat al conjunt lleidatà. 

13July ha creat el seu propi estil bevent de diferents gèneres, com el punk, el hard rock o el rock’n’roll. En els seus temes s’enllacen creant obres complexes i treballades, dignes dels grups més emblemàtics del punk rock.

Un dels temes a destacar per mi és Pacific bombs, també inclòs a l’EP. És un dels temes que trobo més complets i treballats. És descriptiu, protesta i potent. Comença amb un efecte sonor de passos d’un exèrcit i es divideix en tres parts diferenciades, però totes dins el gènere punk. La primera, com a introducció, combina parts de guitarres rascades amb parts de veu, baix i bateria, donant unes dinàmiques molt interessants. La segona, més descriptiva, amb les guitarres i la percussió imitant la marxa d’un exèrcit, i la veu de megàfon, enllaça perfectament amb la tercera part, molt més melòdica, divertida i enèrgica. Un tema ben fet, ben interpretat, i a tenir molt en compte!

Un altre tema que m’agradaria destacar és Fighter, un tema punk, sí, però a la vegada molt melòdic i amb una estructura de rock’n’roll molt marcada. És un tema divertit i fàcil d’escoltar, on la veu agafa de vegades un registre molt més greu del que ens té acostumats, al més pur estil Johnny Cash.

Aquests son només dos dels onze temes que componen el disc, que a més a més ens ofereix un bonus track, la versió en acústic del tema O.K., i són els temes que jo destaco, però si us he de ser sincera, el disc sencer es mereix ser escoltat i reconegut, és una revolució de cançons punk i hard rock, amb tocs d’americana, que fan d’aquest àlbum una delicatessen pels amants del gènere. 


Hi ha qui diu que el rock ha mort, jo dic que 13July és aquí per a demostrar-nos que no! 
«Keep Rocking» dude!



CONCERT: Kinsale



Avui, dia de Sant Jordi, Kinsale ha tocat als Vermuts de la Baumann en un concert que ha durat ben bé hora i mitja. Hem pogut sentir alguns temes inclosos en el seu primer EP, Odd Stories & Twisted Minds; algunes versions; i alguns temes nous que estan treballant, i que probablement sortiran al proper àlbum. 


Kinsale és un duet femení format l’any 2012 a Terrassa. Irene Talló i Raquel Muñoz combinen multitud d’instruments (guitarres elèctriques i acústiques, violí, mandolina i bombo) amb les seves veus prodigioses per portar-nos un estil propi que es mou entre el folk i el pop, però que de vegades agafa un to alternatiu molt interessant.


Dels temes antics que han interpretat, destacaria Young Athena, un tema que sempre m’ha agradat per les seves dinàmiques, la melodia i l'harmonia; i Red wine, per la calidesa i suavitat penetrant que desprèn. Ja els havia sentit anteriorment en el seu EP, i us puc dir que, tot i que al disc sonen perfectes, en directe guanyen. I guanyen perquè la interpretació segueix essent excel·lent, i a més a més, es nota la interacció i complicitat entre elles i amb el públic, i es pot veure (a més de sentir) la passió que posen en la seva feina. 


Com ja he dit, les versions han format part del concert també, algunes de cançons molt conegudes, com The sound of silence de Simon & Garfunkel o Feeling Good de Nina Simone; i d’altres de no tant, però totes portades al seu terreny, interpretades com si fossin seves, com ha de ser.


Dels temes nous no us en puc dir els títols, només us puc dir que estic desitjant que surti el segon treball de Kinsale per a sentir-los de nou. Tots. Fins i tot el que dubten en si incloure o no! I és que, si us soc sincera, no pensava fer crònica del concert, hi anava simplement a gaudir-lo, i ho he fet! Per això en sortir he sentit la necessitat de compartir-ho amb vosaltres, perquè ha estat un concert intens, potent i tendre; un concert amb una interpretació excel·lent, un bon so portat per en Marc Ribera i en David Traver, i un públic atent i entregat. 


En resum, he gaudit molt d’aquest Sant Jordi, i part del mèrit el té Kinsale!

ENTREVISTA: Megara


Megara és una banda de Hard Rock de Madrid que està pujant més ràpid que l'escuma! Una barreja del sinistre i cotó fluix amb una estètica brutal i cuidada. Videoclips d’escàndol, amb censura o sense, i amb uns directes difícils d’oblidar.

Visiten Barcelona aquest 21 d’abril per a oferir-nos un concert que pronostiquem que serà la bomba, i és per això que hem volgut fer-los l’entrevista. A part de per que... (Alerta: opinió personal)... m’encanta!

Podeu aconseguir les entrades fet clic aquí! I si les voleu «per la cara», doncs... feu clic a aquest altre aquí!





Por si hay algún despistado... ¿quién es Megara?
Megara es una banda de Fucksia Rock nacida y afincada en Madrid.


Y ahora es cuando nos toca investigar qué es "eso" del Fucksia Rock, ¿verdad? 

Yo clasificaría vuestro sonido dentro del rock duro moderno, pero tenéis fans de estilos muy diferentes, ¿a qué creéis que se debe?
La diferencia plausible en esto es que intentamos llegar básicamente a la gente joven que se mueve por unos estilos musicales muy distintos, desde el metal más bruto y enloquecido como el pop más puro estilo comercial. Nosotros mismos estamos dentro de esa filosofía, la música es música, lo que te gusta es lo que debes hacer y luchar por ello. Posiblemente eso haya influido a la hora de hacer nuestro trabajo y que podamos tener un abanico más grande de posibilidades a los ojos de un posible oyente.


La canción más escuchada de Megara en Spotify y en Youtube es “Vivo de rodillas”, ¿es también vuestro tema preferido?

Si bueno, cada uno de los integrantes tiene una canción “Favorita” dentro del disco, pero Vivo de Rodillas es un tema fuerte, con garra, que funciona muy bien y nos encanta a los cuatro.

En el álbum aparecen bastante las palabras traición y fidelidad, ¿hay algún mensaje general que queráis transmitir con vuestro disco, o son canciones independientes? 
Con este disco nos hemos centrado mucho en los siete pecados capitales, nos atrae mucho la idea del funcionamiento y la respuesta de la persona ante distintos ámbitos de la vida. Cada uno de los temas toca un poco de cada palo, incluso se intercalan entre ellos.

Dejáis entrever entonces que “siete”, el nombre de vuestro álbum, se refiere a los siete pecados capitales... Con cuál de ellos os quedáis?
Cada uno de los miembros tiene su propio pecado que posiblemente le definiría a un porcentaje de la persona, pero creo que las personas tienen todos los pecados recorriendo la sangre en un mismo día, varios a la vez y el preferido de cada uno, porque hay pecados… y pecados.


En Youtube podemos encontrar multitud de covers en acústico de temas muy variados, y vuestro álbum incluye la versión del tema “Wings”, de Birdy. ¿Por qué éste?

Es un tema que funcionó muy bien en ámbitos comerciales y el cual nos pareció muy “Megarizable” es un tema muy atractivo con una potencia increíble. La letra es muy pero que muy pegadiza y al traducirlo al castellano se nos hizo más rico aun el tema. La verdad es que es una de las mejores ideas que hemos tenido a día de hoy.


Habéis tocado un muchos sitios, ¿notáis diferencias entre los públicos de diferentes ciudades? ¿Qué tal es el público de Barcelona?
Hay muchísima diferencia entre los públicos, pero la mayoría son de los más agradecido que nos hemos encontrado, esto es música, no podemos encantarle a todo el mundo, y es normal, pero no sentimos una respuesta negativa general. El público de Barcelona es un poco frio al comienzo de los shows, como cualquier tipo de gente que le están bombardeando continuamente con cosas nuevas y atractivas, pero como hayas caído en gracia... Es uno de los públicos más agradecidos y “Calientes” que te puedes encontrar encima de un escenario. Muy reconfortante ver la respuesta que estamos obteniendo en Barcelona por parte de la gente.


¿Con qué banda del panorama actual os gustaría compartir escenario?
Aquí entramos en varios factores, porque cada uno de los integrantes tiene su banda más que favorita, y más hablando del panorama nacional. Pero apostaríamos por poder compartir escenario con muchas grandes bandas que actualmente están dentro de la escena nacional.


¿Tenéis algún “ritual” antes de los conciertos?
Por dónde empezar… Quitando los preparativos y ceremonias previas personales a la salida de un show nos encanta reunirnos en corro para desearnos suerte antes de la subida a un escenario y pensar y ser conscientes de quienes somos y lo que estamos haciendo para poder dar todo lo posible de nosotros en cada show.


Hace poco publiqué un artículo en éste blog sobre las mujeres y la música, lo titulé “Faltan mujeres en el escenario”. En el artículo remarcaba la falta de mujeres sobretodo en el rock y el metal, ¿creéis que es cierto? Y si es así, ¿a qué creéis que se debe?

Sí que es verdad que es un negocio bastante conquistado por el género masculino, pero hay bastantes mujeres actualmente en el panorama musical por el que se está luchando y conquistando nuevos oídos y corazones.


Hay quien dice que el rock ha muerto… ¿qué contestaríais a eso?
Nunca lo ha estado y nunca lo estará!


¿Para cuando el segundo disco? ¿Seguiréis con el mismo estilo?
Estamos pensando en nuevas ideas y nuevas influencias para poder tener algo concreto por lo que apostar y poder seguir hacia delante con un nuevo trabajo, claro, nos encantaría.


Convencedme para que me salte la boda de mi hermano para ir al concierto.
¿Que más necesitas saber aparte de que será un show repleto de terror, fuerza, energía, espectáculo y unicornios rosas?


Algo que no os haya preguntado y queráis contar?
Simplemente gracias por dedicarnos un ratillo, gracias a toda la gente de Barcelona por su apoyo y que esperamos veros a todos el 21 de abril en la sala Boveda para otra noche de Inferno.


Muchas gracias Megara, y en especial a Pablo por dedicarnos un rato de tu tiempo!!




NOTÍCIES MUSICALS

Batalla de bandes a The Cavern Rock Club!!




The Cavern Rock Club organitza una batalla de bandes de rock al seu local per a promocionar les bandes joves amb temes propis. Els requisits son l'edat, entre 16 i 30 anys (han ampliat, en el cartell posa 25, però son 30!); no tenir cap LP al mercat; i com hem dit, disposar de temes propis.



Es demana una inscripció amb un preu de 40€, que aniran destinats als premis que atorgaran els cinc membres del jurat.

El nombre de bandes que hi pot participar és limitat i va per ordre d’arribada, 
així que afanyeu-vos i no us quedeu fora!!





***********



The Harlock presenta el seu Unplugged






La banda indie folk The Harlock reinterpreta els temes del seu àlbum debut Love*Sex*Hate en format acústic. Els temes son introduïts per petites histories reals relacionades amb cada cançó. 


Àlbum intimista i cuidat, fet com a homenatge al desaparegut Leonard Cohen.





***********



Curs de sonorització de directes



Els Bucs Baumann, amb l’Associació Indirecte, organitzen de nou el curs de sonorització de directes, impartit per Marc Recasens, tècnic de so de Terrassa. Va dirigit a tot aquell qui estigui interessat en millorar els seus coneixements sobre la teoria de so, microfonia, altaveus... en grups reduïts d’un màxim de 6 alumnes, i amb una pràctica de sonorització en un concert en directe que tindrà lloc a La Nova Jazz Cava de Terrassa.


Les inscripcions quedaran tancades el dia 17 d’abril, així que si hi esteu interessats, afanyeu-vos a fer clic a l’enllaç!






***********


Tercer aniversari de La Música Amanseix Les Feres


El blog de management La Música Amanseix les Feres fa tres anys, i ho vol celebrar amb tots nosaltres el dissabte 6 de maig, amb un concert amb Sergi Botswanas i Mig Quart de Segle, a Sant Feliu de Llobregat! 




Moltes felicitats LMALF!!


La Descomunal



Art. Art és una paraula tant bonica com infinita. Com es defineix? Cal? L’art es fa, s’experimenta, es comparteix, creix, s’imagina, es contempla, s’admira, es crea...

Conté mil i una disciplines que juguen a enredar-se, que es deixen tècniques i materials, idees... D’aquesta manera l’art evoluciona.

L’art no és individualista. Un artista pot crear sol, en la seva intimitat, concentrant-se en la seva feina; però duu darrere les seves experiències, la gent que ha conegut. Està envoltat d’imatges, conceptes, sons i colors que, conscientment o no, el seu cervell ha emmagatzemat, i deixa sortir amb comptagotes. I un cop acabada la creació, si és que mai acaba, aquesta serà compartida, a major o menor escala, amb el públic que vulgui admirar-la.




Des del maig de 2014, a Terrassa tenim la sort de comptar amb La Descomunal, una trobada artística que cada dos mesos té lloc a un indret diferent de Terrassa, indret que es dona a conèixer a cada convocatòria. Neix com a iniciativa del BaumannLab, laboratori de creació jove, amb la intenció de crear vincles entre els artistes, posar en comú les seves experiències i incentivar la creació.

La Descomunal és un espai intel·lectual que actua com a moviment artístic de la ciutat. Obren la porta a col·lectius per que proposin nous temes i formats, per que col·laborin, per que organitzin trobades convidant artistes a formar part d’aquest esdeveniment descomunal.

En edicions passades La Descomunal ha explorat branques com el cinema, la música, la il·lustració, la creació tèxtil, la fotografia, la poesia i el collage en maridatge, el teatre... Sempre des d’un punt de vista experimental i educatiu. Combina les activitats amb intercanvi d’idees, presentació de projectes i xerrades didàctiques.


La Descomunal és un oasi artístic i multidisciplinari que es mou i creix, que no deixa fora a ningú
De fet, t’està esperant!




La propera Descomunal és a prop, i és molt llaminera: Per què no? L’art de crear per que sí!

T’hi apuntes?


Des d'aquí volem donar les gràcies a La Descomunal per crear un espai com aquest, per la feina feta, per la il·lusió! I els animem a seguir amb tanta energia i creativitat com ho han fet fins ara! Gràcies!