Avui tenim el plaer d’entrevistar a David Delgado, més conegut com a David Bitter, que des de Granollers ens recorda el seu disc «Casualitats», segon treball en solitari després d’estar deu anys en formació amb «No Badis!!!». Ja esperem el tercer!!
Hola David! Digues, com vas començar en el món de la música?
Ja fa molts anys... de fet a casa sempre s’havia escoltat música, el meu pare era un melòman, li agrada molt Elvis i els Beatles, i suposo que això et va quedant a dins. Als quinze o setze anys ja vaig començar a fer el meu primer intent de grup, que es deia «Els Beach Nois». Més tard que vam muntar un grup amb uns amics, sobre l’any 92, ens dèiem «Snaks» i vam fer uns quants concerts. Després ja vaig estar amb el «No Badis!!!», vam estar onze anys actius i vam fer bastantes coses.
Sabem que no son pocs els instruments que toques, ens pots dir quins?
Doncs... el meu instrument és la guitarra, guitarra i veu sobretot, però per a gravar els discos he tocat el baix, teclats, piano, bateria... una mica de tot! Res bé, però una mica de tot!
I el teu nom artístic, Bitter, d’on ve?
És un joc de paraules, tot ve d’un company de feina que em canviava el nom, i un dia em va dir Davitter, i quan buscava nom per al meu projecte en solitari després de «No Badis!!!», un dia pensant doncs se’m va acudir Davitter...Bitter, i al final em vaig quedar amb Bitter, tot i que tothom em coneix com a David Bitter, i crec que a partir d’ara serà així.
I quines influències creus que tens a l’hora de crear la teva música?
La veritat és que de la música que he escoltat aquests últims anys, voluntàriament diguem-ne, les influències no es veuen gaire reflectides en la meva música. A mi m’agrada Red Hot Chili Peppers, Jimmy Hendrix, els Rolling, els Beatles... però quan vaig començar a fer música sol va ser amb una guitarra acústica i suposo que van començar a sortir coses que havia anat escoltant des de petit. Surten influències més com de Bob Dylan, més folk... acústic... com podria ser el primer disc de Duncan Dhu, o Mikel Erentxun, com a sonoritat, no per la veu.
Ara una pregunta d’interès personal, però que segur que interessa també als nostres lectors: David Bitter, com compons les teves cançons?
Com componc les cançons..? Doncs depèn! De vegades em ve la lletra i després busco la música, o de vegades tinc una música i li acabo posant lletra. I de vegades, que és la que m’agrada més, de vegades flueix tot junt, música i lletra, és la millor, però passa menys.
Amb tants concerts a l’esquena, ens podries dir quin ha estat el millor per tu?
Amb els «No Badis!!!» en tinc uns quants de preferits! Vam tocar amb en Gerard Quintana, per exemple, amb els Dusminguet, amb Obrint pas... vam ser teloners de bastants grups, i això fa que vingui molta gent, i t’ho passes bé.
Recordo també cap a l’any 94, amb els «Snaks», que vam tocar davant de 3000 persones, al que era el Rockallerona, un festival vallesà que ja no es fa...
I tu en solitari?
Doncs jo sol recordo un concert a Cervera. Hi anava una mica amb la incognita de què em trobaria, és un lloc on no em coneix ningú... I a l’entrada del bar on havia de tocar hi havia tot de cartells de Barricada i de grups heavy, i vaig pensar: jo vinc amb una guitarra acústica, què passarà aquí..? I finalment la gent va connectar moltíssim amb mi, i va ser una passada, la veritat és que el recordo com un dels millors que he fet jo sol.
Alguna altra anècdota?
Doncs amb el grup bastantes... ens havíem quedat tirats a la carretera, algun dia havíem arribat mitja hora més tard de l’hora que havíem de tocar... I recordo també un dia a Bellver de Cerdanya, que vam acabar el concert i ens vam adonar que ens havien robat els micros dels amplificadors. Estàvem tocant a pèl i ningú se’n va adonar fins a l’hora de recollir.
Si poguessis triar qualsevol lloc del món on anar a tocar, on aniries?
Mmm... Doncs suposo que per l’edat que tinc, per la música que faig, i per les perspectives tal i com està el pati... amb omplir un Sant Jordi jo crec que ja en tindria prou, no cal marxar gaire lluny.
D’altres interessos a part de la música?
La música ocupa gran part de la meva vida. Sóc metre de música en una escola, fer cançons i tocar és del que més m’agrada... Però també m’agrada estar amb els meus fills i gaudir dels petits moments, d’aquells sopars en bona companyia...ja sabeu.
Tindrem nou disc aviat?
Bé, de l’ultim disc, el segon, ja farà uns dos anys, i sí, estic preparant el tercer, rebreu notícies meves!
Moltes gràcies David per aquesta entrevista!
Gràcies a vosaltres! I ja sabeu, si podeu, veniu a algun concert! Segur que ens ho passarem molt bé!
Us deixo ara l'enllaç per a escoltar el seu segon disc: Casualitats, també l'enllaç per a escoltar el podcast, i el seu Facebook per si el voleu seguir i estar informats dels seus moviments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!