OPINIÓ: Cara a cara

Si seguiu El Garatge, tant el podcast com el blog, potser heu notat que ja fa gairebé dues setmanes que no publiquem nous continguts. Vacances de Nadal? Potser sí, però forçades.

Resulta que fa justament això, dues setmanes, l’ordinador des d’on treballem per a El Garatge va dir prou. En un principi havien de ser tres dies sense aquesta meravellosa eina, però finalment es va allargar fins a dues setmanes, aquesta època és nefasta per a qualsevol tràmit...

Durant aquests dies m’he adonat de la importància d’aquest element electrònic a la meva vida, ja no només per a El Garatge, sinó que també com a eina de consulta, de comunicació, de descobriments... i fins i tot com a passatemps. Però a la vegada també m’ha anat bé desconnectar una mica!

Però ara que ja el torno a tenir m’he de posar al dia! El disc dur estava fet caldo, em van tornar l’ordinador buit, i ara em toca recuperar els documents emmagatzemats a dispositius externs, els programes que faig servir, i refer tot allò que no vaig tenir temps de guardar al disc extern (!!!!).

Seran un parell de dies, però això m’ha fet reflexionar sobre tot el que ens ofereix la tecnologia i com ens hi recolzem.

Ser músic avui és molt diferent de fa uns anys; molts de nosaltres componem utilitzant l’ordinador, hi guardem en audio les idees i composicions... i també mostrem la nostra feina a través seu, mantenim el contacte a les xarxes socials, en fem publicitat, etcètera... un llarg etcètera!

És fantàstic tenir tantes eines en una, però potser ens estem oblidant una mica del cara a cara, de parlar enlloc d’escriure, d’escoltar enlloc de gravar.

Fa un temps al podcast, concretament a El Garatge#17, vam parlar de l’organització o falta d’organització que pateixen alguns grups, i recomanàvem la confecció d’un book, un dossier per a entregar quan el grup tingui la intenció de sortir de la sala d’assaig. Doncs no me’n vaig adonar, però vaig focalitzar els consells i propostes a un dossier digital, deixant una mica de costat la introducció presencial al «mundillo».

Me’n va fer adonar en Jordi Sugranyes (gràcies Jordi), que de seguida em va escriure per a donar-me la seva opinió.

Doncs bé, durant aquests dies he tingut prou temps per a reflexionar sobre el que vaig estar parlant amb en Jordi. Ell deia que el més important és que el grup es submergeixi a l’ecosistema musical anant a tants concerts com pugui, fent amics a les sales, tant de músics com dels amos; i que era així com es creaven les oportunitats.

És cert que aquesta «tàctica» és més lenta i necessita més compromís, però també és cert que és necessària, i segurament més estable. Segueixo pensant que el que vaig explicar és una bona idea, però reconec que vaig ometre una part molt important de l’organització dels grups.

En resum, les noves tecnologies són fantàstiques, però potser no ens hauríem de recolzar tant en elles, recuperem el cara a cara! Combinem tecnologia i realitat i en sortirem guanyant!

Què en penseu?

Gràcies per l’espera músics, i que els reis siguin generosos!!