OPINIÓ DEL CONVIDAT: Jordi Bardavio

Avui hem demanat a en Jordi Bardavio que ens faci la seva selecció de temes nadalencs, el seu top5! En Jordi és pianista, creatiu musical i escriptor novell. De Barcelona, amb 40 anys a l'esquena, ha fet bandes sonores per a documentals, com Retrats de l'ànima (Clara films), i per a programes de tv3, com Gossos o Afectes sonors. 

Va ser integrant i compositor de grups com Heydi pank i Radio Picnic. Actualment prepara un projecte indie en català i treballa per la publicació dels seus dos primers llibres de poesia.

Endavant amb la selecció de Jordi Bardavio!

★★★★★★★★★

Molts són els artistes de renom que han compost, interpretat o senzillament versionat una cançó de temàtica nadalenca i pocs els que han aconseguit tocar la fibra del qui us escriu.

No em tinc per una persona exigent a la vida, però en l'àmbit de les emocions (i la música n'és la caixa de pandora per excel·lència), sóc terriblement visceral i em deixo endur per l'eriçada de pell immediata.

Així doncs, amb tota la modèstia, aquest és el top 5 de cançons que any rere any, desperten nostàlgia, emoció, alegria i petites dosis de reflexió al nen que duc a dins.

5) BLUE CHRISTMAS (Elvis Presley)

"Elvis' Cristmas album" va ésser el tercer disc d'estudi enregistrat pel rei. Corria l'any 1957 i sota el segell discogràfic RCA Victor, va veure la llum aquest mític treball que ha esdevingut amb el pas dels anys, un dels àlbums nadalencs més venuts a tot el món.

En ell, Presley ens regala una versió extraordinària del tema original firmat per Billy Hayes i Jay W. Johnson, consolidant-lo per a la posteritat com un rock and roll clàssic d'aquestes dates.

4) WHITE CHRISTMAS (Bing Crosby)

Bing Crosby va donar forma, cos i ànima a qui molts han definit com una "cançó perfecta". No és per menys, es tracta del senzill més venut de tota la història (50 milions de còpies) i una de les composicions més destacades del gran Irving Berlin.

La melodia és senzilla, amable i amb un toc modulant inicial tan màgic, que la fa apta per l'exigència de qualsevol oïda. El tòpic és tan real com que tothom, a la intimitat o en públic, ha taral·lejat aquesta tonada algun cop a la vida.

El document visual i sonor que us deixem, és un mà a mà amb Sinatra. Dues llegendes al servei d'una cançó llegendària.

3) ALL I WANT FOR CHRISTMAS IS YOU (Mariah Carey)

Ho admeto, no m'agrada Mariah Carey ni segueixo la seva carrera musical, però aquesta cançó és de traca. Quatre minuts de bon rotllo, alegria, felicitat, amor i sobretot, la imatge final de Love actually (el clàssic nadalenc modern) a la retina.

La cantautora més comercial dels 90 va fer fortuna amb aquesta cançó, que segons la premsa especialitzada, és la més punxada per les ràdios de tot el món als mesos de desembre i gener dels darrers vint anys.

2) LAST CHRISMAS (Wham!)

La darrera cançó abans d'arribar a la guanyadora.

Que voleu que us digui d'un tema que forma part de la banda sonora dels 80 per mèrits propis? Composta per George Michael quan formava part del fantàstic duet Wham!, va ser el hit d'aquell 1984. La tragèdia d'un amor trencat l'endemà de nadal. Aquest és el senzill argument d'una de les creacions més nostàlgiques a la carrera de Michael. La instrumentació característica de sintetitzadors seguint els cànons de l'època i la interpretació a flor de pell d'un artista sovint infravalorat, la fan imprescindible en aquesta i qualsevol llista similar.

És tan bonica que mata. És tan trista que t'alegra el dia.

1) HAPPY XMAS (John Lennon)

Sense discussió, la meva preferida de sempre.

John Lennon va voler fer al 1971 una cançó de protesta per la seva creuada contra la guerra de Vietnam i li va sortir un himne nadalenc etern, una obra d'art.

Ho té tot, des de la instrumentació tradicional, passant per una secció de corda que entendreix la melodia, un cor de nens que contesten i trepitgen meravellosament la veu del beatle, un principi on John i Yoko desitgen bon nadal als fills respectius, una lletra senzilla amb un gran missatge i evidentment, una interpretació vocal que entra per vena i fa plorar.

Lennon és el més gran i ho va tornar a demostrar, gairebé com sempre, sense voler. Un geni parint una cançó magistral que juntament amb Imagine, Woman i Jelous Guy formen el pòquer excels de la seva època en solitari.

Quan vulguis màgia per l'oïda, revisa els Beatles. Quan vulguis travessar l'univers, escolta Lennon.

★★★★★★★★★

EL GARATGE RECOMANA

Avui us volem fer una recomanació cinematogràfica per si, aquests dies que està plovent tant, us ve de gust passar una tarda agradable de sofà, peli i manta.

Begin again és una pel•lícula nord americana estrenada el 2014, dirigida per John Carney, i protagonitzada per Keira Knightley, Mark Ruffalo i Adam Levine, líder de la banda Maroon5.

Sinopsis: 

La Greta i en Dave (Keira i Adam) surten junts des de l'institut, i la passió per la música juntament amb la il•lusió de perseguir els seus somnis els porten a viure a Nova York.

En Dave comença a tenir èxit com a músic, i la Greta mica en mica va quedant en segon pla. Els problemes entre ells cada vegada són més evidents, i finalment la Greta s'acaba quedant sola a Nova York, amb l'únic suport d'uns amics.

Paral•lelament, i també a la gran ciutat, un productor amb problemes econòmics, laborals i socials, és acomiadat de la seva feina, la productora que ell mateix va engegar anys enrere.

Begin again és entretinguda, una comèdia romàntica. Cap meravella, però toca alguns temes que em semblen interessants.

Per exemple, certes recomanacions que pateixen alguns músics per part d'agents i productors, per tal de vendre millor el producte musical. És a dir, coses que han de fer o deixar de fer si volen aconseguir l'èxit. I com el músic de vegades és capaç de vendre la seva ànima al diable per un somni que ni tan sols és segur que complirà. 

D'altra banda aquest film també té un esperit motivador que quan ensenya que d'experiències negatives en poden sortir grans oportunitats. I que amb bones idees i bona companyia es poden arribar a fer meravelles a baix cost.

En conclusió, jo em quedo amb que és una pel•lícula bonica, divertida i motivadora!

Si la mireu, espero que us agradi!

PODCAST: El Garatge#12 - Paper de plàstic

Paper de plàstic és una banda de pop en català que neix a finals del 2013 a Barcelona, de la mà de Jaume Esteban i Albert Riu.

​

Després de treballar plegats en anteriors projectes, buscaven realitzar la idea que tenien en comú i que esdevindria la seva filosofia principal: la història o concepte de cada cançó havia de marcar la direcció de la música. Més endavant es van unir al projecte Josep Gudiol i Vanessa Paris, fins aquest estiu 2016 que, per raons personals però igualment amb "bon rotlle", la banda va quedar amb el format original per seguir amb la mateixa il·lusió, o encara més! Tot i així al novembre van tenir la col·laboració de l'Oriol Corroto, per la final del Sona9.

A principis d'aquest any, 2016, Paper de plàstic va enregistrar el seu primer E.P., homònim, el qual han estat movent per diverses sales i festivals de Catalunya, com ara el Fringe de Torroella de Montgrí, el Colors de Música d'Escaldes-Engordany (Andorra), on van actuar com a segons finalistes del Premi Carles Sabater a la millor cançó en català pel seu tema: Mosques, o el BAM-Mercè de Barcelona, dins del concurs Sona9, en el qual han quedat com a tercers finalistes, guanyant el Premi Èxit 2016.

Escolta el programa!

Paper de plàstic, grup de pop en català, compta actualment amb dos membres, en Jaume Esteban i l'Albert Riu, fundadors de la banda l'any 2013. Les seves cançons estan basades en fets quotidians, històrics o literaris; i s'acompanyen d'un pop senzill però carregat de matisos, servint-se de manera subtil d'altres estils musicals, cap en concret, tots en general!

El cover de la setmana d'aquesta entrega és a càrrec d'Entre covers, que ens versiona October song, d'Amy Winehouse.

Us deixem també l'enllaç a l'entrevista del passat mes d'octubre a Enderrock Tv, i un des seus vídeos penjats a youtube: la platja.

Entrevista Enderrock Tv

OPINIÓ: Ja n'hi ha prou!

Avui vull parlar d'un tema que no és estrictament musical, però que em veig amb la obligació de tractar.

No sé si heu sentit a parlar d'un tal Maluma, està molt d'actualitat, i no precisament per les seves qualitats musicals. O potser sí, per que la veritat és que està sent la sensació entre els joves, cosa que preocupa una mica.

Aquest senyor vesteix les seves melodies amb frases que ben podrien ser extretes d'una pel·lícula porno, de les dolentes. I aquestes frases finalment son cantades i ballades per gent jove a totes les discoteques. Per suposat, ell en queda ben satisfet.

Un dels seus últims temes, Cuatro babys, juntament amb el seu videoclip, és la gota que ha fet vessar el got. No us escriuré cap de les frases incloses per què explotaria el meu ordinador, i el vostre; només us diré que el tema sencer fa apologia de la violència contra les dones, dona a entendre que no som més que objectes a disposició de personatges com ell, i que som la manera de desfogar els seus instints virils.

A part de la mala sensació que em deixen lletres com aquesta (en cap moment em refereixo al gènere musical), em sembla d'un mal gust indescriptible que personatges d'aquest estil siguin el convidat estrella de programes de televisió on hi participa gent molt jove, i que a més a més van dirigits a un públic familiar.

S'està fent un esforç molt gran des de diferents entitats i associacions per a conscienciar a la societat en general, però en especial als joves, de que la violència de gènere ha de deixar d'existir, de que les dones no som inferiors, i de que és necessària la igualtat per a anar endavant. I que es permetin actuacions com la d'aquest home no ajuda gens.

Però és que ell tampoc és l'únic. Ara us explicaré ara una experiència:

Fa un temps, un dia, no tenia ganes de cuinar i vaig decidir anar a buscar menjar preparat a un local del barri. Quan vaig entrar hi havia dues taules ocupades, en una hi havia una parella , i a l'altra un home que dinava sol; i em vaig acostar al mostrador per demanar el meu dinar per emportar.

Mentre mirava la carta, jo tota concentrada, no vaig poder evitar sentir un ritme, una música que sortia de la cuina, just darrere del mostrador. Però no en vaig fer cas i vaig seguir amb el que m'ocupava, tenia molta gana.

Un cop vaig haver demanat em tocava esperar, i llavors va ser quan la música va entrar molt més directe per les meves orelles, i vaig poder entendre el que explicava. Era en castellà i relatava amb tota mena de detalls, i de manera bastant grollera, com un home tenia la intenció de practicar sexe amb una dona, i li explicava tot el que li faria.

Eren quarts de tres de la tarda. Era un local públic adreçat a famílies. I una vegada més, jo havia de sentir com alegrement, la dona era rebaixada a objecte sexual. I no us ho perdeu, que qui escoltava aquesta música era una dona.

Amb cançons com les descrites es normalitza la violència i la vexació. La dona que escoltava aquesta música no se sentia infravalorada, ho devia trobar normal. Per que com més et repeteixen una cosa més normal la trobes, ja no et provoca reaccions negatives. És precisament això el que hem d'evitar. I és que hi ha cançons que fins i tot parlen de violació, així, com qui t'explica que ha anat d'excursió!

Trobeu normal que es pugui fer apologia d'un delicte?

Jo no.

PODCAST: El Garatge#11 - Predicador Ramírez

Predicador Ramírez és un músic de Santa Eulàlia de Ronçana que compta amb més de 30 anys d'experiència sobre els escenaris, tant nacionals com internacionals. Paco Predicador Ramírez ha acompanyat a molts grans de la música, però també compta amb els seu propi repertori. El seu estil comparable als mítics bluesman de Chicago i Texas s'acaba d'adornar amb unes lletres elegants de temàtica mordaç, i en alguns casos satíriques i còmiques influenciades en gran part per Joaquín Sabina i Javier Krahe.


Els seus directes són un espectacle de nivell professional, farcit de bon humor i una gran comunicació amb el públic, fent gaudir tant a aquell qui busca el blues més clàssic com a qui desitja descobrir coses noves.


Compta ja amb quatre àlbums publicats: Más triste es robar, Prisas y pausas, En caso de duda: Rock'n'Roll, i Una agradable sensación. El podreu seguir a facebook i al seu canal de youtube, dels quals us deixo l'enllaç al final de l'article.

Escolta el programa!

Amb més de 30 anys sobre els escenaris, Predicador Ramírez ens porta la seva música basada en el blues més genuí de Chicago i Texas, i arrodonida amb unes lletres elegants de temàtica mordaç i de vegades satírica beguda directament de les fonts de Sabina i Krahe. Us agradarà!

Tancant El Garatge avui hi trobarem a Soulamentsoul, amb una versió de Knock on wood.

Facebook de Predicador Ramírez

Canal de Youtube

OPINIÓ: Encaixar crítiques

Tot aquell qui mostra la seva feina a un públic hauria d'estar preparat per a encaixar les crítiques que li puguin caure a sobre, tant les negatives com les positives. Un moment, les positives? Sí, sí, les positives també. Potser la paraula en aquest cas no seria encaixar, però també s'han de saber gestionar.

Per començar, si rebem una crítica negativa que creiem que no és merescuda, hem de respirar profundament, no enfadar-nos, i sobretot no contestar “en calent”, encara que pensem que ho tenim tot controlat. Si no ho fem li estarem donant a la crítica més importància de la que té, d'alguna manera li donarem la raó, i perdrem l'oportunitat de contestar creativament per guanyant-nos el favor del públic.

D'altra banda, encara que creiem que és una crítica no merescuda, potser caldria analitzar-la per a assegurar-nos de que no la mereixem. Investiguem, i si trobem punts on el crític té raó, doncs haurem trobat punts on millorar, podrem aprendre de la crítica. I descobrint els punts on no té raó, reafirmarem el que estem fent bé, creant així confiança en nosaltres mateixos.

També hem de tenir en compte que no tothom té els mateixos gustos, les crítiques solen ser molt subjectives i no pel fet de no agradar a algú significa que no ho estiguem fent bé. I us diré més, tothom pot tenir un mal dia, i no ens hauríem de prendre la crítica com a “crítica universal”. Hem d'analitzar en quin moment ens trobem, i potser també en quin moment es troba el crític!

També podem utilitzar una crítica negativa per a fer participar als nostres seguidors. Si ha estat una crítica pública, ja sigui un mitjà de comunicació o a les xarxes socials, podem deixar que els nostres fans ens defensin, d'aquesta manera s'impliquen més en el nostre projecte, i potser el crític s'adona de que no tenia raó.

I enllaçat una mica amb això, cal dir també que tot és publicitat! Podem aprofitar-ho i donar la volta a la crítica, per a fer-la servir com a publicitat. Potser si és una crítica molt dolenta no ens serveix, però si estem convençuts del que fem, i del que fem bé, podem utilitzar-la. Inclús, la resposta creativa de que parlàvem abans a una crítica pública et pot fer guanyar la simpatia del públic i augmentar seguidors.

I finalment, després d'haver fet tot això, si et queden forces i ganes, el que pots fer és donar les gràcies al crític. Primera per quedar bé, sempre és bo donar les gràcies; i segona per que, ho pretengui o no, segurament aquesta persona t'ha fet un favor.

I aquí entro breument amb les crítiques positives. Analitzeu-les com si fossin les negatives, per què així com una crítica negativa ens pot fer un favor, una positiva (si és falsa) ens pot fer una... ens pot perjudicar, i molt.

Mirem bé de qui rebem la crítica positiva. De vegades un comentari amb tota la bona fe, ens pot fer no veure els nostres errors, i si no els veiem, probablement els tornarem a cometre.

En resum, ajudeu-vos de les crítiques per millorar, i agafar confiança.

I com va dir Oscar Wilde:

Només hi ha una cosa pitjor al món que que parlin malament de tu: que no parlin de tu. 

PODCAST: El Garatge#10 - Morgan Jr.

Morgan Jr. és un trio de rock en català afincat Barcelona i format l'any 2011. El seu so barreja de distorsió de guitarres elèctriques, una veu característica, i una secció rítmica d'alt voltatge. 

Amb temes intensos i lletres dramàtiques, Morgan Jr. ha trobat el seu propi camí per fer-nos arribar el seu missatge. 

El grup, liderat per Jordi Castillo (veu, guitarra i compositor), ha tingut algun ball de músics en aquests anys d'activitat, sabent fer de cada canvi un pas més en la recerca del seu so objectiu. 

Morgan Jr, ha actuat per tot Catalunya i per Andorra (Barcelona, Cornellà, L´Hospitalet, Girona, Cervera, Sant Feliu de Guíxols, Campdevànol…).

Ha estat entrevistat per ràdios independents i municipals,(Ràdio Badalona, Ràdio Pista, Ràdio Vilablareix, Ràdio Pomar, Ràdio Voltregà, …) i ha aparegut a la televisió (canal 9 tv d´Osona), oferint concerts acústics o simplement parlant del seu treball. 

Com veieu no paren quiets, i potser és per això, combinat amb la seva qualitat, que ha arribat a encartar cinc dels seus temes en un cd d´obsequi a la revista Rock Estatal, amb una tirada de 25000 exemplars.

Com hem dit, la banda port en actiu des de 2011, i de moment ha tret un treball cada any des dels seus inicis, tenint per últim treball Debbie, una explosió de rock amb balades que no deixarà indiferent a ningú!

Escolta el programa!

​

El Garatge d'avui el dediquem a Mogan Jr, un trio de rock en català afincat a Barcelona que ens presenta un estil pròpi amb guitarres distorsionades, una veu característica, i una base rítmica d'alt voltatge. No us ho podeu pèrdre!! El cover de la setmana ens l'ofereix Maria Jacobs, versionant Your time will come, d'Amy McDonald.

OPINIÓ DEL CONVIDAT: Oriol Comelles

Avui hem convidat al músic i mestre de música Oriol Comelles a escriure un tema d'opinió pel blog d'El Garatge. Molt amablement ha acceptat el "repte", i aquí en tenim el resultat:

Per què serveix estudiar música?

Per la meva condició de mestre de música, en alguna ocasió m’he vist interpel.lat amb aquesta pregunta: per què serveix estudiar música? La major part de les vegades els que pregunten són alumnes d’ESO, però també hi ha algun pare que no veu clar que el seu fill hagi de dedicar temps i esforç a l’assignatura de música. Invariablement, aquests dubtes són expressats amb un to més o menys desdenyós, a vegades insolent i tot. No és una pregunta que demani una resposta, acostuma a ser una queixa disfressada, perquè qui fa una pregunta com aquesta ja té formulada la seva resposta. També a vegades ens preguntem quin sentit té la vida, i és obvi que la resposta és sobrera. La música no se la va inventar ningú, no va sorgir de cap necessitat imperiosa, de fet, no és indispensable per viure, però forma part de l’essència de l’esser humà.

Així i tot, acostumo a respondre directament, deixant entreveure una fina ironia, que efectivament, la música no serveix per res, com tantes altres coses bones de la vida. Potser caldria respondre que la utilitat d’una cosa depèn de per què la volem. La música ben segur que no és útil per caçar bolets, però ho és, potser, per ser més feliços? La resposta, al meu entendre, continua sent no, o no necessàriament. Hi ha persones que no poden suportar la música i tanmateix, semblen ben felices. Napoleó deia que era el soroll menys desagradable! Jo mateix, segons com i en quins moments, haig de dir que em molesta. No crec que la música, per si, ens pugui fer més o menys feliços.

És freqüent que, per defensar la importància de la música, es recorri a arguments com “la música és matemàtiques”, volent-nos dir amb això que és important perquè les matemàtiques ho són; o, “la música ajuda al desenvolupament de la intel.ligència”, és a dir que el benefici, la utilitat dels estudis musicals rau en que els alumnes seran més llestos. Amb tota benevolença es vol justificar així la inclusió de la música en els currículums educatius. Em sembla un perany, una martingala, una trampa en la que no hi hauríem de caure. Alguna vegada, en alguna conversa a l’entorn d’aquest tema, he comentat que l’estudi de les matemàtiques és molt important perquè potencia el desenvolupament de les capacitats musicals dels alumnes. No vulgueu veure la cara d’estupefacció dels interlocutors.

La música pot servir per relaxar-nos o per incitar-nos a comprar en un supermercat; per excitar-nos sentiments bèl.lics, patriòtics, de clan o de fraternitat i molts altres; per ballar, per evadir-nos o per dormir. Com moltes coses que tenen facultats persuasives: paraules, olors, imatges... Vist així, potser sí que tots aquests aspectes són importants a tenir en compte en un sistema educatiu, si és que el seu propòsit és la formació integral de la persona.

Tal com reflexiona Nuccio Ordine (La utilitat de l’inútil), ens podríem preguntar: és útil un saber que no produeix beneficis? És útil un saber que no té cap relació amb el món pràctic i comercial? És útil un saber que contribueix al desenvolupament cívic i cultural de la humanitat? Ell considera útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors. No estic segur que la música sigui un factor determinant en relació a la bondat humana ( per desgràcia, tenim històrics melòmans que han sigut exemplars sanguinaris), però del que sí que n’estic segur és que, qui és sensible a l’art musical, té la possibilitat de gaudir d’un plaer inexplicable.

Oriol Comelles  

                                                     ***************************

PODCAST: El Garatge#9 - The Barroom Buddies Band

The Barroom Buddies Band és una banda de tribut a la música Country, que a més de versionar els clàssics més populars d'aquest estil, ens fa gaudir i ballar amb els seus temes propis, d'una qualitat igualable als clàssics que versionen.

La banda, de només dos anys de vida, està formada per músics amb més de 20 anys d'experiència sobre els escenaris, cosa que fa dels seus directes un "show" més que un concert!

The Barroom Buddies Band ha passejat per gran part de la península, ha actuat en festivals a Madrid, Saragossa, Granollers, Lloret de mar... i també a molts locals més propers, com al Rocksound de Barcelona, a l'Apolo2, al Renegade de Mataró, al Legends de Terrassa... i podria seguir!

Si teniu ocasió, no us deixeu perdre l'oportunitat de veure'ls en directe, no us en penedireu! Però de moment, us deixo un tastet a l'enllaç d'aquí sota... a ballar!

Escolta el programa!

Avui us presentem The Barroom Buddies Band, una banda de country a més pur estil americà, que ens ofereix tant versions com temes propis en el seu show. Avui sentirem dos dels seus temes originals: Loneliness you win again i I don't believe in that!

Prepareu botes i barrets, no podreu parar de ballar!!

El cover de la setmana d'avui ens l'envia Natural, versionant “Guerra”.

Facebook - The Barroom Buddies Band