Avui hem convidat al músic i mestre de música Oriol Comelles a escriure un tema d'opinió pel blog d'El Garatge. Molt amablement ha acceptat el "repte", i aquí en tenim el resultat:
Per
què serveix estudiar música?
Per
la meva condició de mestre de música, en alguna ocasió m’he
vist interpel.lat amb aquesta pregunta: per què serveix estudiar
música? La major part de les vegades els que pregunten són alumnes
d’ESO, però també hi ha algun pare que no veu clar que el seu
fill hagi de dedicar temps i esforç a l’assignatura de música.
Invariablement, aquests dubtes són expressats amb un to més o
menys desdenyós, a vegades insolent i tot. No és una pregunta que
demani una resposta, acostuma a ser una queixa disfressada, perquè
qui fa una pregunta com aquesta ja té formulada la seva resposta.
També a vegades ens preguntem quin sentit té la vida, i és obvi
que la resposta és sobrera. La música no se la va inventar ningú,
no va sorgir de cap necessitat imperiosa, de fet, no és
indispensable per viure, però forma part de l’essència de
l’esser humà.
Així
i tot, acostumo a respondre directament, deixant entreveure una fina
ironia, que efectivament, la música no serveix per res, com tantes
altres coses bones de la vida. Potser caldria respondre que la
utilitat d’una cosa depèn de per què la volem. La música ben
segur que no és útil per caçar bolets, però ho és, potser, per
ser més feliços? La resposta, al meu entendre, continua sent no, o
no necessàriament. Hi ha persones que no poden suportar la música i
tanmateix, semblen ben felices. Napoleó deia que era el soroll menys
desagradable! Jo mateix, segons com i en quins moments, haig de dir
que em molesta. No crec que la música, per si, ens pugui fer més o
menys feliços.
És
freqüent que, per defensar la importància de la música, es recorri
a arguments com “la música és matemàtiques”, volent-nos dir
amb això que és important perquè les matemàtiques ho són; o,
“la música ajuda al desenvolupament de la intel.ligència”, és
a dir que el benefici, la utilitat dels estudis musicals rau en que
els alumnes seran més llestos. Amb tota benevolença es vol
justificar així la inclusió de la música en els currículums
educatius. Em sembla un perany, una martingala, una trampa en la
que no hi hauríem de caure. Alguna vegada, en alguna conversa a
l’entorn d’aquest tema, he comentat que l’estudi de les
matemàtiques és molt important perquè potencia el desenvolupament
de les capacitats musicals dels alumnes. No vulgueu veure la cara
d’estupefacció dels interlocutors.
La
música pot servir per relaxar-nos o per incitar-nos a comprar en un
supermercat; per excitar-nos sentiments bèl.lics, patriòtics, de
clan o de fraternitat i molts altres; per ballar, per evadir-nos o
per dormir. Com moltes coses que tenen facultats persuasives:
paraules, olors, imatges... Vist així, potser sí que tots aquests
aspectes són importants a tenir en compte en un sistema educatiu,
si és que el seu propòsit és la formació integral de la persona.
Tal
com reflexiona Nuccio Ordine (La utilitat de l’inútil), ens
podríem preguntar: és útil un saber que no produeix beneficis? És
útil un saber que no té cap relació amb el món pràctic i
comercial? És útil un saber que contribueix al desenvolupament
cívic i cultural de la humanitat? Ell considera útil tot allò que
ens ajuda a fer-nos millors. No estic segur que la música sigui un
factor determinant en relació a la bondat humana ( per desgràcia,
tenim històrics melòmans que han sigut exemplars sanguinaris), però
del que sí que n’estic segur és que, qui és sensible a l’art
musical, té la possibilitat de gaudir d’un plaer inexplicable.
Oriol Comelles
***************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!