Avui
parlem d’Els Garlic, una banda de rock en català de Sant Cugat,
formada l’any 2010.
En
Xavi i l’Eduard sempre havien volgut tenir un grup de música
junts, i mai ho havien pogut fer. L’Eduard havia tingut alguns
grups, d'estils molt diferents, però mai s’hi ha dedicat professionalment. La maduresa i
l’estabilitat personal, la segona joventut, ha fet que hagin trobat el temps
i les ganes de reunir-se per a formar el grup, juntament amb en Jordi
i en Carles.
Així
doncs amb en Carles a la bateria, en Jordi al baix, l’Eduard a la
guitarra líder i a les veus, i amb en Xavi al capdavant amb la
guitarra rítmica i la veu principal, Els Garlic ens porten un rock
en català amb personalitat, que de vegades beu d’altres estils,
però que ve influenciat principalment per grups clàssics com The
Smiths, America, Pearl Jam, i el rock dels 70 en general.
Van
triar el nom «Garlic», «all» en anglès, d’una llista de noms
que es van proposar els membres del grup, i va resultar guanyador per
la seva musicalitat a l’hora de dir-lo. En un principi cantaven en
anglès, però es van decantar cap el rock en català, i llavors van
decidir catalanitzar-lo posat-hi l’article davant. Així és com
van decidir que serien Els Garlic.
Han
participat a diferents concursos musicals, com el Boca Grossa de Sant
Cugat, el Desperta (on es seleccionaven formacions per a tocar a la
Festa Major també de Sant Cugat, i ho van aconseguir!), o al Big
Bang Fest, a la Sala Razzmatazz de Barcelona. El 2015 van superar la
primera ronda del Sona9, i a finals de juny d’aquell mateix any van
enregistrar el seu primer EP. És un EP amb sis cançons anomenat
«Memento Mori», que podeu escoltar clicant aquí, i us redirigirà
al seu perfil de la plataforma bandcamp. Tot i així podreu sentir-los també a iTunes i a Soundcloud, i els podreu seguir a Facebook i a Twitter.
El
seu repertori, però, no es limita als sis temes de l’EP, sinó que compten
amb uns 15 temes propis més que podreu gaudir a qualsevol dels seus concerts.
No fan versions per què els agrada crear, i la llibertat que això
suposa. Inicialment sí en van fer alguna, quan encara no tenien un
repertori propi prou complet per a poder fer un concert sencer, però
el fet de buscar el seu so va fer que descartessin les versions per
complet.
Les
seves lletres ens parlen sense embuts de l’amor i el desamor,
d’experiències viscudes que comparteixen amb nosaltres sabent que
qualsevol s’hi pot sentir identificat. Busquen la comlicitat del públic als seus concerts, se senten còmodes a l'escenari compartint les seves experiències amb l'audiència, i això fa que els directes sigui un dels seus punts forts.
I ja per acabar, m'agradaria destacar el disseny dels seus cartells. Personalment els trobo fantàstics, i els creen ells mateixos.
Aquí us en deixo una mostra:
Escolta el programa que els vam dedicar des d'El Garatge!
Avui a El Garatge fare una reflexió sobre cançons que ens fa vegonya reconèixer que ens agraden.
També coneixerem Els Garlic, un grup de rock en català de Barcelona.
I acabarem amb el cover de la setmana, amb una versió a càrrec de Mariano García, component de The Tourist Band.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!