L’any
passat, el 2016, va ser un any malauradament destacat per a la
quantitat de figures musicals que ens van deixar; entre d’altres
Prince, David Bowie, o Leonard Cohen; però agafeu-vos, que segons un article de L’institut Tecnològic de Massachussets (MIT),
aquest any 2017 podria ser pitjor (!!).
La
mort d’aquests artistes inevitablement ens porta a recordar el que
més apreciem d’ells, a escoltar-los de nou, o inclús ens anima a
descobrir-los si els teníem com a tema pendent.
Facebook,
youtube i totes les xarxes socials s’omplen de vídeos, fotos i
enllaços d’aquests artistes que de cop passen a tenir molt de
protagonisme després d’haver estat, no a l’anonimat, per què
sempre han estat figurem importants i reconegudes, però si que han
estat en un segon pla, en certa manera, oblidats per la majoria.
Moltes
vegades, m’atreviria a dir que gairebé sempre, les vendes
d’aquests artistes pugen enormement després de la seva mort. Un
exemple claríssim el trobem amb David Bowie, que després de la seva
mort (10 de gener de 2016), els seus 25 àlbums van entrara al top
100 dels més venuts per iTunes, i només unes hores després de la
seva mort, Best of Bowie ja havia superat les vendes del nou disc
d’Alede, que portava setmanes al número 1 de la llista. Parlant
amb xifes, les vendes de David Bowie van augmentar un 5.000% després
de la seva mort.
Tot
això està molt bé, no dic que no, però a la vegada és molt trist
que un artista de la categoria de David Bowie, per posar un exemple,
que hagi hagut d’esperar a morir-se per ser número 1 de vendes, em
porta a dir, tristament, que la mort pot ser la millor promoció que
es pot tenir... És un comentari una mica àcid, cru i en certa manera
sarcàstic, però les xifres parlen per sí soles.
En
resum, trobo molt normal, i també molt bonic, que es recordi aquests
músics a les xarxes socials, que tornin a agafar un cert
protagonisme, que rebin un reconeixement a la seva trajectòria,
encara que sigui degut a la seva mort. Però d’altra banda, trobo
gairebé morbós l’augment tant exagerat de vendes, i no només de
música, sinó que també puja la venda de tot tipus de marxandatge.
Això que dic no és una crítica, ni molt menys. Simplement és una
reflexió sobre l’impacte que té la mort d’un artista sobre la
societat. Jo crec que es banalitza el que realment representen, de
cop tothom n’és molt «fan», i també de cop, malauradament,
molts deixen de ser-ho.
Per sort, queden els seguidors de
sempre, que per mi, son els reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!