Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Verónica García ens ha enviat aquest article que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Malgrat a simple vista podríem dir que no té res a veure amb la música, el rerefons sí que el té. I amb la ciència, i amb l'esport, i amb qualsevol cosa que se'ns pugui acudir. Per que la dona, com l'home, en forma part, i volem que sigui a parts iguals.
El 8 de març ha de ser el Dia Internacional de la Dona
L’origen del Dia de la Dona el trobem a les protestes de dones nord-americanes contra les condicions laborals a la indústria tèxtil, a mitjans del segle XIX. El 28 de febrer de 1909 es va celebrar als Estats Units el primer Dia Nacional de la Dona. A Copenhaguen, a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin, política alemanya i gran lluitadora pels drets de la dona, va proposar la instauració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que va començar a celebrar-se el 19 de març. El 1975, proclamat Any Internacional de la Dona, l’ONU va instaurar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, instant tots els seu estat membres a celebrar-ho.
És necessari un Dia Internacional de la Dona? La resposta és sí. És necessari davant informes que daten la igualtat econòmica entre homes i dones per l’any 2186; és necessari davant els actes de violència diària contra les dones; és necessari davant masclismes, micros i macros, que formen part del dia a dia de qualsevol dona; és necessari perquè, al menys un cop l’any i durant tot un dia, a tot el món, els mitjans de comunicació recordin que la societat ha de canviar. El Dia Internacional de la Dona ha de ser el dia de dir prou, de reivindicar el nostre dret a desenvolupar-nos com a persones, lliures i iguals, dins una societat que històricament ens menysprea pel fet de ser dona.
Evidentment des del primer Dia Internacional de la Dona fins avui, les condicions de la dona, en general, han millorat. I també, en general, la societat està canviant. Però fa una setmana sentíem a l’eurodiputat Janusz Korwin-Mikke, a l’eurocambra, dins la nostra progre Europa, dir obertament que les dones devíem guanyar menys que els homes per ser més dèbils, més petites (?) i menys intel·ligents. Quasi el 29% dels votants d’aquest home van ser joves d’entre 18 i 25 anys... Potser no tota la societat està canviant.
Les dones tenim 365 dies de la dona. Són dies en què treballem i guanyem menys que els homes, perquè som dones; dies en què és una sort que els homes ens ajudin a casa, perquè són coses de dones; dies és què “dona havíem de ser” i en què “estaríem millor netejant”; dies en què cuidem de pares, fills, nets, perquè és la nostra obligació. Aquests són els 364 Dies Particulars de les Dones. Però el 8 de març ha de ser el Dia Internacional de Totes les Dones, Juntes i Unides, un dia per reivindicar els nostres drets, per aconseguir, d’una vegada, una societat justa i igualitària.
Potser algun dia no serà necessari, però avui sí.
Verónica García
Gràcies Verónica per la teva aportació!
ResponElimina