Com ja
deveu saber, la vida del músic no és fàcil. N'hi ha que s'hi
dediquen professionalment, als quals normalment se'ls anomena músics;
i n'hi ha que no, i a aquests se'ls sol anomenar aficionats a la
música.
Doncs
perdoneu, però no. Per mi un aficionat a la música és aquell a qui
li agrada, li apassiona, o es desviu per la música, però no la fa:
l'escolta.
Tot
aquell qui fa música és músic. Millor o pitjor, d'acord, però és
músic.
Des d'El
Garatge volem dedicar un moment a reflexionar sobre l'esforç que fan
els músics del segon grup, els...diguem-ne “no professionals”
(no m'agrada dir-ho així!!). Aquests músics han de combinar la seva
passió amb una altra feina per poder tirar endavant, i dediquen el
seu temps lliure (i moltes vegades bona part del sou) a composar, a
estudiar, a assajar, i inclús a gravar i auto produir-se... I per
què? Doncs per què és la seva il·lusió, la seva passió; però
també per fer-nos gaudir amb la seva música.
Per això
volem donar les gràcies a tots els músics (professionals o no) per
la seva feina, volem reconèixer el seu esforç, i els volem donar
ànims per què segueixin treballant, perseguint somnis i aconseguint
fites.
Salut i
música!
Tota la raó Marina. La diferencia entre un music "professional" i un music "no professional" es que el segon ha de tenir un parell de collons/ovaris per intentar demostrar cada dia que pot ser tan vàlid com el primer. Potser inclus més encara però ja sabem que només les etiquetes son el que realment importa a la majoria d'espectadors. Si el segon te la sort que arriva a "profesional", continua sent el mateix èsser humà, tant vàlid com abans, o tant dolent com abans. Recordem que hi han "professionals" que no sels creu ni la seva familia. Tot i així la música continua vellugant el món, sigui d'un professional, o d'un xaval a casa amb la seva guitarra. Salut
ResponElimina