La
dopamina és un neurotransmissor que tenim a diferents àrees del
cervell, molt important en la funció motora, i essencial en les
respostes nervioses relacionades amb l'expressió de les emocions.
En
altres paraules, i relacionant-ho amb la música, la dopamina és la
responsable de la pell de gallina, de la llagrimeta, el nus a
l'estomac...
Fins i
tot hi ha un estudi científic, a càrrec de John Sloboda, que
precisament relaciona la dopamina amb la música, i que intenta
descobrir quin és el moment en que la música ens emociona, i per
què.
En
aquest estudi es donen tres claus per a aconseguir-ho, seria com un
recepta de les emocions musicals, a veure què us sembla:
1. Els
canvis relativament sobtats en l'harmonia ens fan vibrar, ens posen
la pell de gallina.
2.
L'acceleració del tempo i la sincopa, ens acceleren el ritme
cardíac.
3. Les
variacions melòdiques inesperades, com les apoiatures, són
les culpables de la llagrimeta.
En
resum, les respostes emocionals són provocades per negacions i
confirmacions de les expectatives de l'oient, canvis inesperats amb
una resolució positiva.
Però
també hi ha d'altres estudis, que no van en contra de John Sloboda
precisament, però que van més enllà. Parlen de la música gairebé
com una addicció. Expliquen que la música estimula la zona del
cervell que s'activa amb les addiccions, amb el plaer, amb la
recompensa i amb la motivació, inundant-la de de dopamina.
Ve a dir
que la música no es només un hobbie, no és només una
feina. Ni tan sols és només un art, un plaer o una ciència. La
música és un món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!