Tots
aquells que em coneixeu sabreu, segur, que sóc una persona entregada
a la música. Tant via interpretativa (es fa el que es pot) com via
oient. I també via promoció, que és precisament el que s'intenta amb aquest blog, i amb el podcast.
Doncs
resulta que fa uns dies, llegint una d'aquestes revistes digitals que
tant m'agraden, em vaig trobar amb una paraula inventada, cosa que
últimament es porta molt, que no té res a veure amb la música,
però que m'hi va fer pensar.
Es
tracta del terme flexiverià (encara
que hi ha variants com flexivegetarià
o flexivegà).
Aquest
mot descriu a persones que son
vegetarianes... podríem dir a temps parcial. És a dir que de
vegades “pequen” i mengen aliments no vegetarians. En resum, que
mengen de tot, però en proporcions diferents a les d'una dieta comú.
En
descobrir la paraula em va semblar que extrapolar-la a termes
musicals podria estar bé, crec que em podria definir. Així que us
diré que jo em considero
fleximusical! Com
tothom, tinc un estil preferit, però sóc capaç d'escoltar i gaudir (important) de mil estils musicals diferents... excepte uns quants, ho reconec, i
potser ja us imagineu quins són... Sempre hi ha algun menjar que no
t'agrada, oi?
I
com que jo sóc fleximusical, El Garatge també ho és! I tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat l'article? Comenta!