ENTREVISTA: The Four Nuts Gang



Avui he quedat amb The Four Nuts Gang per fer-los una entrevista. Vaig amb temps per buscar el lloc, però el trobo molt fàcilment i passejo una mica per la zona. Puntualment arriba en Xavi, el guitarrista, a qui reconec per la seva melena arrissada, i em convida a passar al local d'assaig. Abans de poder obrir la porta, surten en Manel i l'Ignacio, bateria i contrabaixista del grup respectivament, cadascú amb la seva bosseta de tabac de liar a la mà. Ens presentem i comencem a parlar de l'entrevista. Jo pateixo una mica, per què sé que diran coses que després no repetiran a l'entrevista que gravarem, però son divertits i deixo de pensar-hi. Només falta la Marta, la cantant, i decidim esperar-la fent un cafè a la terrassa de la cantonada.

Ja ha arribat la Marta! Fem una mica de broma sobre el tema que diuen que li dedicaran, Fas tard, i ens endinsem a l'entrevista:


1. Bé doncs, comencem. The Four Nuts Gang, per què aquest nom?

Ignacio: El nom va ser una lluita bastant intensa... (riuen) però com que som 4 i fem swing i rock'n'roll una mica girat, vam anar jugant amb la idea de 4 (four) i que estem una mica sonats, que seria nuts.
Xavi: I llavors vam afegir el “Gang” per donar-li més la volta, “la trupe dels quatre bojos”!
Marta: El nom crea una imatge, és evocador d'una altra època, o inclús d'espectacle.
Ignacio: Sí, és un nom que parla de nosaltres, però que has de buscar una mica la relació de què vol dir. Vam fugir d'incloure paraules com swing o cats al nostre nom, per que estan molt vistes, i per a no encasellar-nos.


2. Podríem dir que The Four Nuts Gang és un grup de versions?

Xavi: Vam començar fent versions, però se seguida vam començar a fer temes propis i adaptacions, que serien com versions però adaptant la lletra, o canviant l'estil de la cançó per a portar-lo al nostre terreny. Per posar un exemple, fem “Bailando” d'Alaska y los Pegamoides, versió swing!


3. Parlem ara dels temes propis, com surten?

Xavi: Doncs de tant en tant arriba un membre del grup amb una melodia, una lletra, o unes harmonies, i ens posem a treballar en conjunt en la idea.
Manel: No és només un qui porta idees ni qui fa els temes, sinó que hi col·laborem tots.


4. Quins referents teniu a l'hora crear-los?

Ignacio: Els grups que intentem seguir son els de finals dels 80 i inici dels 90, quan va sortir la corrent del swing revival, un swing actualitzat, més accelerat. Però quan agafem referències per als arranjaments anem a les arrels, ens basem en les big bands dels 30, 40: Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman...
Xavi: Els donem el toc modern, per què a les big bands guitarres elèctriques poques... però és d'on agafem referències per a construir els nostres temes.


5. En un futur, us veieu fent només temes propis?

Ignacio: Ens agrada fer versions. I no les fem per enganxar al públic, eh? Les fem per què ens agraden, i per què aprenem amb cada una d'elles. Fer arranjaments no és fàcil, i fer-los amb gust encara és més difícil. I ens ajuda a l'hora de compondre els nostres temes.


6. Hem parlat del futur, però teniu un present bastant intens actualment.

Marta: Doncs sí! Tenim un LP entre mans, el nostre primer disc! Aquest diumenge vam fer el concert que donava el tret de sortida al Verkami, per a ajudar-nos a finançar el nostre projecte. Va ser un concert molt especial per què vam poder mostrar el que estem fent, que ens fa molta il·lusió. No era només per dir: ei, traiem un disc; sinó que hi ha tot un procés darrere, la gravació, trobar el nostre so... i el concert era el moment de fer-ho públic, per què tota aquesta feina s'està notant.
Manel: Ara tenim un altre so, estem més definits, està tot més empacat.
Ignacio: I també feia molta il·lusió el concert per què portàvem pensant en la gravació des d'abans de l'estiu i, sobretot els últims dos mesos, hem estat tancats amb arranjaments i polint cosetes. Feia dos mesos que no tocàvem i en teníem moltes ganes!


7. Què hi trobarem al disc?

Manel: Al Vekami posa que hi trobareu 12 cançons, però son 13! (riuen) Hi ha els tres tipus de cançó que fem normalment: els covers, les adaptacions i quatre temes propis.
Xavi: És un disc produït per Marc Molas, d'El Tostadero, que és també qui ens ha gravat i qui farà la mescla. I el disseny ens la fa l'Àlex Gordo, que ja ens va fer el logo i ens agrada molt com treballa.
Ignacio: I també vam fer una sessió de fotos amb un altre Marc...
Xavi: Sí, hem sortit tots súper guapes! (riuen, i jo també)


8. I quan el podrem gaudir aquest disc?

Xavi: Encara queda molta feina, però esperem poder-lo tenir físicament a la primavera, que és quan presentarem el disc. Dic físicament, per què hi haurà una descàrrega anticipada com a recompensa pels mecenes de Verkami que es podrà fer a finals de gener.


9. Gràcies a aquest disc heu creat un equip de professionals al vostre voltant...

Ignacio: Sí, són gent amb qui teníem cert contacte, i amb qui hem comptat per al nostre disc, per què treballen bé, i amb qui hi treballem de gust.
Marta: És curiós per què de vegades els contactes vénen de manera inesperada, com per exemple, un dia que estàvem tocant al carrer – ens agrada molt-, i ens va venir un home, el Brian, i ens va dir si volíem que ens gravés un videoclip!
Ignacio: Li vam dir que no teníem pressupost per un videoclip, però ens el va fer igualment! El vam fer durant un concert a la Monopol, a la Rambla del Poblenou.


10. I no és l'únic vídeo que teniu...

Ignacio: No, també tenim els que vam gravar a la Sala Bikini, quan vam fer la presentació de la secció de vents. Per què The Four Nuts Gang som quatre, però ens acompanyen quatre músics més, vent metall, en els concerts on és possible... i ens encanta!
Manel: Sí, i el concert a la Bikini també ens va sortir tocant al carrer!
Marta: Moltes vegades d'un bolo en surt un altre, hi ha molta espontaneïtat.
Ignacio: És que si et quedes tancat al local d'assaig segur que no surt res, t'has de fer sentir.
Xavi: Ah, i també els vídeos del Luiggi, que ens va gravar en directe al Mercantic, i que també ens va fer el vídeo de presentació del Verkami.


11. Tornant al vostre disc, quin és el tema que més us agrada?

Manel: Jo triaria Lucky.
Marta: Jo també! És un tema nostre, i m'agrada molt com ens queda.
Xavi: A mi m'agrada molt el Bang Bang, que sense deixar de ser swing, agafa una mica de rock.
Ignacio: Jo em quedo amb I'm gonna live 'till I die, del que fem la versió de la versió que va fer Queen Latifah, i en directe és brutal.


12. Quan us podrem sentir en directe?

Xavi: Ara estem en plena campanya de Verkami, i una de les coses que fem per a tirar-lo endavant és programar concerts, de moment en tenim dos tancats.
Manel: Tocarem a All Those Food Market, al seminari de la UB, el diumenge 11 a les 6.30 de la tarda.
Xavi: I també sabem que acabarem on vam començar, a la Volàtil. Serà la nit de reis, el dia 5 al vespre, i farem el tancament del Verkami. Falta per confirmar el dia 17, una altra mostra de street food, a la Nau Bostik de Sagrera; i en tenim un parell més per concretar...
Manel: Ho anirem penjant tot a facebook quan ho tinguem confirmat.


13. I ja per acabar: si us deixessin triar un lloc del món per anar a tocar, o una època diferent, què escolliríeu?

Xavi: A mi m'agradaria sortir, anar lluny! Qualsevol lloc on hi hagi platja amb onades! (riuen)
Manel: Jo voldria tocar a Woodstock, però no puc... (tornen a riure)
Marta: A mi m'agradaria tocar a l'Apolo! Però també m'agradaria sortir a l'estranger... de fet hi ha un festival a Anglaterra que es diu Twinwood, on m'encantaria tocar i viure l'ambient.
Ignacio: A mi no és on sinó amb qui, si em deixes... M'encantaria tocar amb Ross Daly, que fa música tradicional de Creta; o amb Paco de Lucía, ja que també m'agrada molt el flamenc.


Moltes gràcies per l'entrevista! Molta sort en el projecte, i fins ben aviat!


Promo Verkami


La Chica Psycoswing

PODCAST: El Garatge#8 - Xavi Torres


Xavi Torres és un apassionat de l'orgue Hammond, i veí de Terrassa, que dedica les seves estones lliures a composar temes i interpretar-los amb els amics pel "simple" plaer de fer música. En Xavi Torres no forma part de cap grup actualment, però no per això deixa de composar i de fer trobades musicals amb el resultat final que podrem apreciar al podcast.

Els temes que ens proposa per aquest programa són  rescatats de fa uns anys, melodies instrumentals inspirades en moments de la seva vida, personals i plens de sentiment, que ha volgut compartir amb els amics i oients d'El Garatge.


Moltes gràcies Xavi per la teva aportació!

Avui coneixerem a Xavi Torres, un Terrassenc apassionat de l'orgue Hammond que composa i interpreta les seves pròpies melodies acompanyat dels seus amics. Al ser una música més aviat descriptiva, que ens pot recordar situacions o ens pot fer imaginar escenaris, hem decidit fer un programa una miqueta diferent....i ja no us dic res més!

Per posar punt i final a El Garatge sentirem El cover de la setmana, amb Mr. Keaton i la seva versió de Street Life.






CURIOSITAT: La música i el cinema



T'ha passat mai sentir una cançó i que de cop et trasllades a un moment concret de passat? Potser va ser un moment important, o potser va ser simplement un moment on vas tenir alguna sensació, i aquella cançó t'hi porta un altre cop.

És molt típic a les parelles allò de tenir una cançó, “la nostra cançó”, que no necessàriament és la primera que vau sentir junts, o que vau ballar; potser és una que us identifica, o que us porta als dos a un d'aquests moments de què parlàvem fa un moment.

Això passa per què la música també intervé a l'àrea del cervell encarregada dels records, com les olors, que també tenen molta influència en aquesta àrea.

I aquest és un dels molts motius que fan de la música una peça tant important al cinema. Serveix per a intensificar les sensacions en els moments en que passa l'acció, reforça l'acció; i també ens ajuda a identificar la pel·lícula sense la necessitat d'una imatge. Hi ha moltes bandes sonores que al primer compàs ja hem identificat la seva pel·lícula. L'haguem vist, o no, per què de vegades la banda sonora acaba superant a la pel·lícula!

I encara us diré més, encara que no l'haguem vist i no la identifiquem, molt probablement podrem endevinar la temàtica, amb més o menys encert; si és d'aventures, romàntica, de terror... I és que s'han creat una sèrie d'estereotips musicals que fan que relacionem certs “comportaments musicals” amb certes situacions, o ambients.

A grans trets, i com a exemple, us podria dir que el vent metall el solem relacionar amb l'acció o la heroïcitat, els violins i el piano amb el romanticisme, les melodies greus i lentes amb el terror i el misteri, i les notes dissonants i agudes amb la tensió... o la psicosi.

Com he dit, és a grans trets, però podeu fer-ne la prova. Poseu-vos alguna llista de bandes sonores (el main title theme, el tema principal, si no no funciona...) i no mireu quina pel·lícula sona. N'hi haurà que les reconeixereu, però les que no, potser en podeu endevinar l'estil! Ja m'ho direu!

Salut, música i cinema!


PODCAST: El Garatge#7 - Arboledas



Arboledas és un grup vallesà de rock català format l'any 2014. Als seus inicis comptava només amb dos membres, en Jaume i la Montse, però mica en mica s'ha anat ampliant fins a arribar als cinc membres aquest 2016. La formació completa la llueixen als concerts més potents, però segueixen tenint la versió reduïda per als concerts més íntims, tornant al duet, aquesta vegada amb en Jaume i l'Anna.

 La senzillesa de les lletres i la cotidianitat de les històries fan que qualsevol s'hi pugui sentir identificat. Arboledas congela instants de la vida i els tranforma en cançó, acostant-se al públic de manera natural, com elsantics  trobadors que explicaven històries al poble.

I precisament és així com van anomenar el seu primer EP: Històries. Un treball autoeditat que consta de sis temes, i que compta amb la col·laboració d'altres músics per a arrodonir el projecte.

Ja al 2015, Arboledas enregistra el que serà el seu primer llarga durada: De Sant Feliu a París. Un disc amb deu temes presentat el 4 d'octubre d'aquell mateix any, en format acúsitc, amb la col·laboració de diferents artistes com Jordi Castle o David Bitter, i sota l'aixopluc de La Música Amanseix les Feres. 


En aquest programa coneixerem Arboledas, un grup de Sant Feliu de Codines que està a punt de presentar el seu nou disc "L'advocat i el diable".

En aquesta ocasió sentirem dos dels seus temes inclosos en els seu primer llarga durada "De Sant Feliu a París": El Cafè d'en Josep i Amor secret.

També sentirem el Cover de la setmana, a càrrec del duet Angels Night.









CURIOSITAT: La dopamina



La dopamina és un neurotransmissor que tenim a diferents àrees del cervell, molt important en la funció motora, i essencial en les respostes nervioses relacionades amb l'expressió de les emocions.

En altres paraules, i relacionant-ho amb la música, la dopamina és la responsable de la pell de gallina, de la llagrimeta, el nus a l'estomac...

Fins i tot hi ha un estudi científic, a càrrec de John Sloboda, que precisament relaciona la dopamina amb la música, i que intenta descobrir quin és el moment en que la música ens emociona, i per què.

En aquest estudi es donen tres claus per a aconseguir-ho, seria com un recepta de les emocions musicals, a veure què us sembla:

1. Els canvis relativament sobtats en l'harmonia ens fan vibrar, ens posen la pell de gallina.
2. L'acceleració del tempo i la sincopa, ens acceleren el ritme cardíac.
3. Les variacions melòdiques inesperades, com les apoiatures, són les culpables de la llagrimeta.

En resum, les respostes emocionals són provocades per negacions i confirmacions de les expectatives de l'oient, canvis inesperats amb una resolució positiva.

Però també hi ha d'altres estudis, que no van en contra de John Sloboda precisament, però que van més enllà. Parlen de la música gairebé com una addicció. Expliquen que la música estimula la zona del cervell que s'activa amb les addiccions, amb el plaer, amb la recompensa i amb la motivació, inundant-la de de dopamina.


Ve a dir que la música no es només un hobbie, no és només una feina. Ni tan sols és només un art, un plaer o una ciència. La música és un món!


PODCAST: El Garatge#6 - Hiberia






Hiberia és un grup a cavall entre El Vallès i Barcelona, d'estil indie pop, format l'any 2008. 

Després del seu primer disc Gran Angular (2012), Luz (2016) neix com a resultat de tastar una nova etapa de la vida, plasmada de manera sincera en forma d'acords, cosa que els commou i alhora els genera incertesa, en veure com arriba als demés. Hi ha molta feina en aquest llarga durada, auto produït i auto editat amb cura, i amb les seves pròpies mans.

Amb aquest últim treball Hiberia s'acosta més al rock, com demostren cançons com Círculo o Lo que siento por tí, sense oblidar mitjos temps amb gran energia com Rincón o Estados Unidos, i passant la baixa resolució de Luz, tema que dóna nom al disc.

La seva solidesa musical ens fa pronosticar un futur d'escandol!
Escolta el programa!

Avui coneixerem a Hiberia, una banda barcelonesa terrassenca amb estil pròpi i un futur prometedor! Els seus temes, quasi tots ballables, van des de l'Indie fins al rock passant pel pop. Una delicia! Avui sentirem (i ballarem) Sorprendido i Lo que siento.

El cover de la setmana ens el porta Dama, versionant un tema de Uh huh her anomenat Dreamer.







CURIOSITAT: Fleximusical



Tots aquells que em coneixeu sabreu, segur, que sóc una persona entregada a la música. Tant via interpretativa (es fa el que es pot) com via oient. I també via promoció, que és precisament el que s'intenta amb aquest blog, i amb el podcast.

Doncs resulta que fa uns dies, llegint una d'aquestes revistes digitals que tant m'agraden, em vaig trobar amb una paraula inventada, cosa que últimament es porta molt, que no té res a veure amb la música, però que m'hi va fer pensar.

Es tracta del terme flexiverià (encara que hi ha variants com flexivegetarià o flexivegà). Aquest mot descriu a persones que son vegetarianes... podríem dir a temps parcial. És a dir que de vegades “pequen” i mengen aliments no vegetarians. En resum, que mengen de tot, però en proporcions diferents a les d'una dieta comú.

En descobrir la paraula em va semblar que extrapolar-la a termes musicals podria estar bé, crec que em podria definir. Així que us diré que jo em considero fleximusical! Com tothom, tinc un estil preferit, però sóc capaç d'escoltar i gaudir (important) de mil estils musicals diferents... excepte uns quants, ho reconec, i potser ja us imagineu quins són... Sempre hi ha algun menjar que no t'agrada, oi?

I com que jo sóc fleximusical, El Garatge també ho és! I tu?



PODCAST: El Garatge#5 - Bank of Barcelona



Bank of Barcelona és un grup de música electrònica afincat a Barcelona. Els seus tres components, Àlex, Ray i Lluís es van conèixer buscant músics per a fer jams d'electrònica, cosa poc convencional! Les seves influències són precisament les improvitzacions de jazz, rock psicodèlic, funk i rare groove, però donant sempre la frescor, el ritme i la vitalitat que els caracteritza.

Sabeu què em van contestar quan els vaig preguntar el lloc del món on els agradaria tocar? Al Nepal. Concretament enmig de les muntanyes. Si senyor!

Aquest 5è programa va dedicat al grup de música electrònica Bank of Barcelona, que no té res a veure amb un banc, però sí que genera molt d'interès! Novament escoltarem dos dels seus temes: Going down to the trash party, i la seva cançó electroprotesta Castor para todos.

El cover de la setmana que hi posa punt i final és Creep de Radiohead, versionat per Red Velvet. Mmm!