OPINIÓ: La cançó protesta

He escrit aquest article d'opinió com a resposta a un article que vaig llegir en una revista digital. Si el voleu llegir, feu clic aquí.

Quan parlem de la cançó protesta inevitablement ens ve al cap el típic cantautor dels anys 60/70, oi? Tenim una idea, o una imatge preconcebuda de com ha de ser aquest tipus de músic, i fins i tot el tipus de cançó.

En aquells anys les metàfores anaven i venien degut a la censura, cosa que devia fer encara més interessant i atractiu seguir aquella corrent musical, a part evidentment de totes les implicacions emocionals i polítiques que transmetien amb les seves cançons.

Va ser una època intensa políticament parlant, i això es reflectia a l’ambient musical, que en aquell moment va adquirir un paper més aviat aglutinador, era un mirall on els que se sentien rebels es volien veure reflectits, es va convertir en un moviment social.

Doncs bé, ara mateix estem passant també per una d’aquestes èpoques intenses políticament parlant, i hi ha qui troba a faltar en la música la rebel·lia, la mordacitat en les lletres, i la unitat contra un lideratge irrespectuós, per dir-ho d’una manera fina, amb tots nosaltres, amb el poble.

No fa massa vaig llegir un article d’opinió on es reclamava als músics una mica d’implicació, i on s’arribava a dir que els músics havien donat l’esquena a la lluita pels drets. A l’article es feia menció d’algunes excepcions, però bé, la opinió general era aquesta, poca implicació per part dels músics.

Doncs escric aquest article per a donar-vos la meva opinió sobre aquesta idea, per dir-vos que no hi estic gens d’acord.

Primer de tot, per què igual que als 60/70, hi ha més gèneres musicals a part del que es denomina protesta convivint a la mateixa època, i tampoc tota la música d’aquells anys parlava de la dictadura o de política.

A més a més, s’ha encasellat la cançó protesta dins d’un gènere, i ara mateix les coses són ben diferents. No cal ser cantautor per a protestar.

En segon lloc penso que la música es pot fer servir com a eina de lluita, i tant!, i és molt vàlida, però no és un dels trets característics de la música com a tal, i trobo que també és necessari que hi hagi música per divertir-se, per somiar, per plorar, per ballar... Em sembla molt injust criticar als músics per la seva poca implicació, quan a més a a més és la sensació que es té de la societat en general, organitzacions polítiques incloses. No crec que hi hagi ningú en situació d’exigir res a uns professionals que han escollit una professió que poc té a veure amb la política en un principi. No entenc per què el músic s’hauria d’implicar més que els demés.

Tot i així, ho fan, i això em porta a la tercera raó de per què no hi estic d’acord. Hi ha grups, i no pocs, que s’impliquen políticament mitjançant les seves cançons. I a sobre, n’hi ha uns quant més que es mouen pels drets de les persones i per la lluita de valors. I encara uns altres que potser no fan cançó protesta, d’acord, però potser van més enllà i tot, amb cançons solidàries o col·laboracions altruistes. D’aquesta manera també es lluita, també s’aconsegueixen moltes coses.

També n’hi ha que fan sàtira, pura i dura, com per exemple la cançó del caloret, que segur que recordeu tots, o les mil d’altres que surten a partir d’intervencions en actes polítics. També en tenim un exemple aquí a El Garatge. Si recordeu, quan vam fer el podcast amb Bank of Barcelona, vam fer servir una de les seves cançons on es feia sàtira sobre una atra actuació política tèrbola del Govern espanyol, creada a partir d’una intervenció de la Soraya.

També és possible que hi hagi músics que fan cançó protesta que no han aconseguit ser tant coneguts com per què se’ls tingui en compte. No només el que es veu, o sobresurt, és l’únic que hi ha.

El que sí que us puc dir amb seguretat és que grups i música protesta, n’hi ha.

Com a conclusió, i repeteixo que és només la meva opinió, us diré que a i em sembla que potser hi ha gent que enyora aquella època o que potser en té una visió romàntica, però tampoc crec que sigui motiu per a responsabilitzar d’aquesta manera als músics, quan el que ells volen, o nosaltres volem, és fer música i gaudir-ne, i ja costa prou tirar endavant com per sentir-nos responsables de la lluita social o política.

És més, diria que avui en dia ser músic ja comporta una lluita en sí mateix. Així que músics, oients, feu música sobre el que vulgueu, i escolteu el que us vingui de gust!

Fin de la cita.