OPINIÓ: Ja n'hi ha prou!

Avui vull parlar d'un tema que no és estrictament musical, però que em veig amb la obligació de tractar.

No sé si heu sentit a parlar d'un tal Maluma, està molt d'actualitat, i no precisament per les seves qualitats musicals. O potser sí, per que la veritat és que està sent la sensació entre els joves, cosa que preocupa una mica.

Aquest senyor vesteix les seves melodies amb frases que ben podrien ser extretes d'una pel·lícula porno, de les dolentes. I aquestes frases finalment son cantades i ballades per gent jove a totes les discoteques. Per suposat, ell en queda ben satisfet.

Un dels seus últims temes, Cuatro babys, juntament amb el seu videoclip, és la gota que ha fet vessar el got. No us escriuré cap de les frases incloses per què explotaria el meu ordinador, i el vostre; només us diré que el tema sencer fa apologia de la violència contra les dones, dona a entendre que no som més que objectes a disposició de personatges com ell, i que som la manera de desfogar els seus instints virils.

A part de la mala sensació que em deixen lletres com aquesta (en cap moment em refereixo al gènere musical), em sembla d'un mal gust indescriptible que personatges d'aquest estil siguin el convidat estrella de programes de televisió on hi participa gent molt jove, i que a més a més van dirigits a un públic familiar.

S'està fent un esforç molt gran des de diferents entitats i associacions per a conscienciar a la societat en general, però en especial als joves, de que la violència de gènere ha de deixar d'existir, de que les dones no som inferiors, i de que és necessària la igualtat per a anar endavant. I que es permetin actuacions com la d'aquest home no ajuda gens.

Però és que ell tampoc és l'únic. Ara us explicaré ara una experiència:

Fa un temps, un dia, no tenia ganes de cuinar i vaig decidir anar a buscar menjar preparat a un local del barri. Quan vaig entrar hi havia dues taules ocupades, en una hi havia una parella , i a l'altra un home que dinava sol; i em vaig acostar al mostrador per demanar el meu dinar per emportar.

Mentre mirava la carta, jo tota concentrada, no vaig poder evitar sentir un ritme, una música que sortia de la cuina, just darrere del mostrador. Però no en vaig fer cas i vaig seguir amb el que m'ocupava, tenia molta gana.

Un cop vaig haver demanat em tocava esperar, i llavors va ser quan la música va entrar molt més directe per les meves orelles, i vaig poder entendre el que explicava. Era en castellà i relatava amb tota mena de detalls, i de manera bastant grollera, com un home tenia la intenció de practicar sexe amb una dona, i li explicava tot el que li faria.

Eren quarts de tres de la tarda. Era un local públic adreçat a famílies. I una vegada més, jo havia de sentir com alegrement, la dona era rebaixada a objecte sexual. I no us ho perdeu, que qui escoltava aquesta música era una dona.

Amb cançons com les descrites es normalitza la violència i la vexació. La dona que escoltava aquesta música no se sentia infravalorada, ho devia trobar normal. Per que com més et repeteixen una cosa més normal la trobes, ja no et provoca reaccions negatives. És precisament això el que hem d'evitar. I és que hi ha cançons que fins i tot parlen de violació, així, com qui t'explica que ha anat d'excursió!

Trobeu normal que es pugui fer apologia d'un delicte?

Jo no.